Amb la paraula «sectari» originàriament es designava la 'persona que pertanyia a una secta'. En llatí, el vocable «secta» s'usava per a referir-se a un grup de persones que, amb unes maneres de vida diferenciades, seguien les ensenyances d'algú a qui consideraven un mestre cèlebre. «Secta» era, de fet, la substantivació del participi «sectus», del verb «sequi», 'seguir'. Però prompte adquirí un significat carregat de connotacions negatives, especialment en l'àmbit religiós, en què la paraula «secta» s'aplicava a aquells que se separaven de la interpretació ortodoxa dels seus principis doctrinals.
Actualment, la paraula «sectari» s'ha desplaçat sobretot a l'àmbit polític, on s'utilitza per a referir-se a la persona que, tancada en la seua visió del món, actua amb fanatisme i de manera intransigent en la defensa d'una idea o d'una ideologia.
