Pigat II s´havia ficat entre cella i cella conquistar el títol que se li resistia des del mundial de 2004 en Itàlia. Massa anys deixant la supremacia a holandesos i belgues. Inclús Colòmbia havia superat als valencians a Holanda. L´estratègia psicològica alimentada per Pigat II dominava a qualsevol altra consideració. La qualitat tècnica està en molts però la unitat d´acció, la capacitat de superar diferències i de sobreposar-se a la dificultat resulten fonamentals en un equip . I això es va notar en el Mundial de Colòmbia des del moment de desapegar l´avió fins a l'aterratge de volta; en la pista i fora d´ella. Mai un mal gest, sempre paraules d´ànims dels uns als altres. Xics i xiques. Els millors valors de l´esport exposats amb tota generositat.
Martínez va caure agenollat, i es va portar les mans als ulls plorosos d´emoció. La selecció havia aconseguit el Mundial de Llargues, la modalitat en què s´ha sentit volgut i admirat; la més antiga i apreciada pels seguidors de la terreta. Pigat II el va telefonar feia uns quants mesos i li va dir que confiava en ell.
«Està en plena forma,- afirmava el seleccionador als acostats- i volem de la seua experiència. És un jugador que sap fer equip. I ho necessite per a acompanyar a Santi, que vull que torne a ser la resta de llargues de sempre». Martínez va sentir una bolcada en el cor. Arrere velles diferències, arrere temps d´incomprensions i d´errors dels uns i els altres. Li reclamava el seu esport, als 48 anys i allí estava ell per a aportar el que bonament poguera. La selecció valenciana aportava al Mundial de Llargues de Colòmbia al jugador més veterà: Martínez. I al més jove: Jose Luis Calvo. Els dos resultaren determinants per a la conquesta del títol.
La mala experiència d´Holanda, on el vestuari va ser de principi a fi un polvorí, calia sufocar-la amb gents unides per velles amistats cultivades en la Lliga de Llargues d'Alacant: Martínez, Santi, Rodri (Pere Roc) , Pablo i el jove Giner. L´aposta valenta: la de José Luis Calvo, el jove traure de Benidorm. Son pare hagué de firmar l´autorització per a eixir del país, per ser menor d'edat. La vespra de la final de Llargues va complir 18 anys. El mateix dia que el més veterà. El millor regal, el Mundial. També a la xica més jove a la modalitat de One Wall, Victòria, amb setzes anys.
Els dos van començar un tant nerviosos la final. Mai havien jugat a més de deu mil kilòmetres de la terra i davant milers d´ aficionats. Els dos es van superar convençuts de que els seus companys els animarien. I que els belgues alguna vegada errarien. I va fallar el millor jugador, Benjamin Dochier, que va llançar tres traures que foren faltes directes. Jose Luis Calvo, 18 anyets, va agafar la pilota i va ficar quatre traures irrestables. Va posar tota la concentració i serenitat que puga imaginar-se per a aconseguir l'empat a 5. Martínez va rematar la victòria amb altres quatre traures perfectes. El més jove va sentir la calor del més veterà. El més veterà va mirar orgullós un jove a qui no li van tremolar les seues juvenils mans per a conquistar el títol més preat per a un pilotari valencià: campió mundial amb la seua selecció. I tots s´ abraçaren entre ovacions i emocions. Mai oblidaran que compliren anys cel.lebrant una Copa del Món.
