Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Franc Corbí: "El canvi educatiu ha de vindre de la societat perquè dels polítics no vindrà"

Director dels British School d'Alzira, Xàtiva i Gandia, porta més de 20 anys al món de la docència

Franc Corbí, dirigix tres centres British School.

Franc Corbí, dirigix tres centres British School. levante-emv

Estrena pròximament el programa «Escuela de padres». Com sorgix la idea?

El programa sorgix perquè la televisió és el mitjà que més influència té i jo em lamentava de què l'Educació sembla que sempre és notícia per alguna cosa negativa (assetjament, accidents...). Crec que, sent millorable, es poden dir coses molt positives. L'aposta és crear un format agradable, que servisca a la gent. En la principal secció del programa donem pautes concretes per a orientar l'educació a casa (per exemple, sobre l'adolescència o les xarxes socials) i compten amb l'especialista Óscar González; en la segona secció visitem escoles de Madrid, Castelló, València i Còrdova que fan innovació educativa i que poden inspirar a altres centres; i en «El tirachinas» entrevistem a persones de sectors afins a l'educació (mobiliari escolar, esdeveniments, campaments d'estiu..) i a personalitats com Pedro Duque o Ferran Adrià.

Creu que és important apostar per la innovació a les aules?

La innovació i el canvi educatiu no són el futur, sinó el present. Al programa mostrem escoles que fan altres maneres d'educar i això inspira tant als professionals com a les famílies; algunes mostren mètodes alternatius d'aprenentatge que estan donant bon resultat. El canvi educatiu ha de vindre de la societat perquè dels polítics no vindrà.

Vosté defensa que l'educació que reben els infants marca la seua vida adulta.

És una de les meues premisses. Sóc conscient que tindre una experiència positiva d'aprenentatge marca i genera una empremta en el futur. Tots tenim el record d'un professor que ens inspirà, que ens motivà, que ens va fer créixer com a persones. Sempre dic als docents que podem canviar les vides, que és una professió que marca: saber escoltar, entendre o animar pot fer volar a un alumne. Hem de ser conscients que una intervenció positiva i fer a un alumne creure en si mateix i gaudir de l'aprenentatge pot deixar una empremta inesborrable. Per això aposte perquè l'escola siga un entorn d'aprenentatge no des del sacrifici, sinó des de la motivació. Amb les metodologies de hui dia i professors implicats es poden aconseguir grans coses.

Porta més de 20 anys en el sector de l'educació. Com manté la motivació? No es cansa?

Gaudisc molt de l'educació, tinc molta passió... Vaig començar molt jove i sóc d'una generació d'educadors, perquè el meu iaio també fou director escolar i ma mare em va ensenyar a apassionar-me en açò i a no conformar-me. M'encanta, i en 20 anys m'ha permés aprendre moltes coses perquè a més de les meues escoles, estic en patronals de l'educació. Impulsar el canvi és bonic i paga molt.

La tasca del director no és fàcil i vosté gestiona tres centres.

Pense que el director ha de ser el primer, el líder d'un equip, i no l'últim. La figura del director ha d'eixir de la burocràcia. Malgrat tindre tres escoles, conec a tots els meus alumnes, la realitat de les famílies... i he viscut com alguns estudiants volien deixar els estudis i ara tenen una gran carrera i estan en una gran empresa.

Com definiria el British School?

No apliquem el sistema espanyol i com a filosofia de l'escola, pensem que cada alumne té importància i intentem entendre des de la visió del xiquet què li pot motivar. No es tracta de ser tou, es tracta de motivar, que és la gasolina de l'aprenentatge; si gaudixen de l'aprenentatge, poden aprendre el que vulgues. Açò ens ha donat grandíssims resultats: la nota mitjana d'accés a la universitat dels nostres alumnes és de més d'un 10,5 de mitjana i enguany tenim estudiants en Oxford, Cambridge i l'Imperial.

Què diferencia el sistema educatiu britànic del valencià o l'espanyol?

El currículum britànic és molt més pràctic i experiencial; pensa que cada alumne és diferent i que la programació no ha de ser grupal, sinó individual. L'alumne ha d'aprendre des del descobriment i l'anàlisi, investigant, debatent... En les meues classes no es mana callar, perquè els xiquets estan gaudint i estan totalment centrats. No és un sistema merament memorístic, on l'alumne ha de repetir; sinó que implica a l'alumne i és molt més dinàmic i actiu. La llei espanyola diu que s'ensenya a tots el mateix i el sistema britànic considera que no, que cada estudiant aprén d'una forma: allò important és l'objectiu i no el camí que es recorre. Així, no hi ha fracàs escolar, perquè l'alumne està acompanyat i no es perd.

Quina opinió té del model de plurilingüisme que ha implantat el Consell i de Batxibac (Batxillerat i Baccalauréat) que s'implantarà el pròxim curs?

Els polítics haurien de pensar cap a on va la societat i si estem preparant als joves a la realitat que van a trobar-se, perquè el sector empresarial ha canviat. També hauríem de preguntar-nos si estem formant bé enfront una Europa amb un nivell prou alt. Hem de formar-los en ser competents i saber parlar, escoltar, pensar, liderar, compartir... a més dels idiomes. Si limitem a l'alumne només a un idioma crec que li tanquem les fronteres del seu futur professional. Al cap i a la fi, l'educació servix en gran part per a això.

Estaria d'acord amb un model plurilingüe si realment els alumnes quan ixen estan ben preparats. Senzillament és plantejar-se si estan millor que la resta; si la resposta és no, anem mal... i jo crec que és que no.

Compartir el artículo

stats