Vitalista, accelerada i un remolí d'emocions. Elena García presidix l'Associació Altes Capacitats Cognitives i Talents (Alasac), ubicada a Alacant. Alasac acaba de començar a caminar amb tallers i cursos per a pares i xiquets i xiquetes, que se celebren dues vegades al mes en la seu de la Universidad Miguel Hernández a Sant Joan d'Alacant. Noranta persones conformen l'agrupació «i creixent, volem arribar a tots els racons, que les famílies sàpiguen que no estan soles i que tenen un lloc al qual acudir si no saben què fer».
P Què distingix a un xiquet o xiqueta amb alta capacitat?
RNo existix un patró únic, hi ha trets i característiques individuals que poden desembocar en conductes i situacions molt diverses. Ens trobem davant menors amb un desenvolupament neurològic diferencial en relació a la quantitat d'informació que són capaços de rebre de l'exterior i la qualitat del resultat del processament d'estes dades.
P A quina edat es pot determinar que un xiquet o xiqueta té alta capacitat? Quins són els símptomes?
R Les altes capacitats tenen una base de tipus genètic, però tota càrrega genètica està exposada a les influències de l'ambient. No podem establir un rang d'edat unívoc per a valorar si estem davant un cas d'este tipus, ja que dependrà què trets i ambient confluixen de la forma idònia.
P Quins problemes es pot trobar a classe un escolar amb alta capacitat?
R No tenen per què existir problemes. Hi ha molts estudiants d'altes capacitats que no presenten cap mena de dificultat i tenen un rendiment òptim. Però, en moltes ocasions, la conjugació característiques-ambient no resulta tan beneficiosa i afloren desajustaments que es transformen en alteracions adaptatives de tipus conductual o emocional, amb la conseqüent desmotivació. Açò influïx negativament també en el rendiment. A vegades és per l'avorriment, però també pot ser si el ritme d'aprenentatge és molt alt; per la falta d'ajust social amb els seus iguals al no compartir interessos o preocupacions vitals; o per no rebre l'atenció requerida per part del professorat, que no entén les seues necessitats reals.
P I la seua relació amb els altres xiquets o xiquetes? Els pot afectar l'hora dels jocs o de fer treballs?
RTindre un perfil evolutiu d'altes capacitats no és sinònim de problemes. A vegades, poden convertir-se en líders i tindre habilitats socials perfectament consolidades. No obstant això, altres vegades pot existir un dèficit a l'hora d'adquirir o desenvolupar estes habilitats, i fins i tot hi ha menors amb trets introvertits. En estos casos, les relacions es poden tornar més complexes i tindre més dificultats per a trobar altres xiquets afins o per a sentir-se integrats dins dels grups.
P Com han de tractar els docents als estudiants amb alta capacitat?
R Exactament igual que a qualsevol altre. Quan necessiten més estímuls acadèmics, caldrà procurar donar-los-hi per a no entorpir el seu aprenentatge; quan emocionalment travessen per dificultats, caldrà donar-los suport emocional, etc.
P Està preparat el professorat per a guiar als xiquets i xiquetes?
R En l'actualitat, de forma general, no. Hi ha algunes excepcions, però el desconeixement sobre este aspecte evolutiu és la tònica habitual. L'interès per formar-se en la matèria s'ha estès, però encara és insuficient. I, moltes vegades, la formació que està impartint és excessivament bàsica o estereotipada. Queda molt treball per fer i molta implicació docent per despertar.
P Què ha de fer el professor en classe quan, per exemple, en 1r de Primària està ensenyant les síl·labes als alumnes i hi ha un alumne amb alta capacitat que ja sap llegir?
R Ha d'estar atent i no manar-li fer coses que ja sap, llegir «ma, me, mi, mo, mu» és un suplici per a este xiquet, s'avorrix; que li permeta tindre un llibre o el que anomenem «racó d'enriquiment», on vaja qui acabe abans les activitats.
P Tenen altes capacitats, però també índexs alts de fracàs escolar.
R La taxa del fracàs escolar és del 70 %, són estudiants que s'avorrixen en classe i desconnecten, treuen zeros perquè no volen destacar; moltes vegades els especialistes s'equivoquen i els diagnostiquen síndrome d'Asperger, van de psicòleg en psicòleg, els estímuls els sobrepassen... També sofrixen assetjament escolar precisament per destacar.
P Tots es comporten igual?
R Hi ha dos: els xiquets i xiquetes convergents i els divergents. Els primers se centren més; els segons es rebel·len i s'enfronten a les normes. Hi ha més divergents que convergents.
P Què seran de majors?
R Poden ser astronautes o fontaners, però seran els millors en allò que facen.
