P Importa que les famílies s'impliquen en l'ensenyament dels seus fills? Com aconseguir-ho?
R Per descomptat. Com a exemple, vaig organitzar en classe un projecte paral·lel amb el qual els pares venien a explicar el seu ofici a la resta dels xiquets i com pensen transmetre'l al seu fill, també a l'aula. L'exercici resulta molt pròxim i, encara que estan nerviosos, es van feliços i afavorix a tots els xiquets. Va haver-hi un pare que ho va considerar mes difícil que la universitat, però que li havia emocionat pensar que els aportava alguna cosa als xiquets.
P L'última enquesta de professorat assenyalava la major fricció amb els pares per les seues crítiques en els grups de WhatsApp.
RLa barrera escola-famílies no és tan difícil. Sembla moltes vegades que les parets de l'escola diguen «alerta amb els pares», però els pares no fan res roïn, el que volen és que els seus fills vagen bé. Si el mestre els parla sobre el que es fa en classe i diuen el que li costa al seu fill, es posen de cara a tu, no són l'enemic. Sempre hi ha excepcions, i si els mestres senten recel alguna, són les menys, com passa en qualsevol altra professió. No cal tindre prevenció des de l'escola de cara a les famílies; cal esperar la col·laboració i, així, és més fàcil que arribe. Alguna vegada he tingut alguna discussió amb pares però sempre es va solucionar.
P I a l'hora d'educar a casa? Els mestres es queixen que els xiquets perden a casa el que aprenen en el col·legi.
R Jo em pregunte en el meu llibre Infàncies sobre qui educa en estos moments: tots? ningú? els pares? els iaios que es queden tantes vegades amb els xiquets i els crien? les pantalles que actuen com si foren unes nodrisses? li correspon a l'escola? a tothom? Crec que necessitem la tribu sencera o fins i tot dues, perquè... què significa que un xiquet pegue patades a un arbre i tu el veges i passes mirant a un altre costat? Significa que t'esborres. Quina imatge li queda a eixe xiquet d'un adult? Si els adults desapareixem, ells s'embravixen. En edats prèvies a l'adolescència, necessiten guies, no podem callar. Educar a un xiquet o xiqueta ens implica a tots. No podem quedar-nos al marge del que és l'educació, perquè si no, passa el que està passant. Cal vigilar i actuar.
P Què es necessita per a ser un bon docent?
R En realitat, faria una sèrie de reflexions sobre com m'agradaria que foren els mestres, no donaria unes directrius. M'agradaria que foren persones comprensives, humils, amables, que consideraren que els xiquets són persones, que tingueren una cultura, una història i una família, i que recordaren que l'ofici dels xiquets és jugar. Que tingueren el desig clar de que els nostres alumnes cresquen, aprenguen i siguen feliços. La meua forma d'entendre l'educació ha canviat molt. Em fa gràcia com comencen a pensar de forma autònoma, és com un naixement que tens davant.
P Manté la seua prevenció cap als mòbils i les pantalles?
R Cal preservar als xiquets d'una cosa tan addictiva, pense que com més tard, millor. Si comencen massa prompte i passen hores davant la pantalla els restem imaginació que ja no és la seua sinó la de Pepa Puig, per exemple.