A Escuelas San José de València buscaven una manera de treballar la competència oral i escrita amb l'alumnat que s'endinsava en 1r de Primària i van trobar la solució en les conegudes peces de Lego. A esta escola jesuïta concertada, el que sembla un simple joc de blocs de construcció es convertix en tota una eina didàctica i educativa que permet als escolars treballar els diferents tipus d'expressió. Els ninots i les peces les utilitzen per a representar diferents situacions i conflictes i, per grups, els xiquets i les xiquetes han de ser capaços de trobar una solució i explicar-la a la resta de la classe.
Rubén de la Guía, tutor de 1r E, explica que empren este recurs tant en Valencià com en Castellà, però que és molt transversal, ja que poden tractar tot tipus de temes i també podria ser útil per a Anglés o Matemàtiques. Apunta que l'alumnat ve d'Infantil «amb la competència oral i escrita molt baixeta i curricularment podrien arribar a 1r de Primària sense saber llegir ni escriure», és per això que els mestres buscaven una manera de treballar estos aspectes que resultara d'interés i motivadora per als més menuts i la van trobar en esta proposta educativa de Lego, que van descobrir gràcies a Manolo Claramunt, el cap d'estudis.
La mecànica és la següent: el mestre exposa a la classe una situació de conflicte i un problema que han de resoldre, i els dóna als diferents grups el mateix nombre de peces. Els xiquets i les xiquetes debaten fins que arriben a un acord i cada grup ha de representar la seua solució creant una escena amb les peces Lego. Després, redacten i dibuixen la proposta i cada membre del grup assumix un paper: un fa la presentació, altre l'exposició, una altra persona l'acomiadament i, per últim, hi ha un encarregat dels agraïments
Diferents visions d'una realitat
«Quan repartim les peces comença la 'màgia'! El que més ens agrada és vore que el mateix es pot representar de diferents maneres i com els xiquets intenten escenificar el que tenen en la seua realitat», explica el mestre.
«Al principi comencen a discutir però és ahí quan aprenen, perquè veuen que per a solucionar un conflicte han d'estar tots d'acord», relata De la Guía. A més, les exposicions es graven «i ho veiem en la pissarra digital, el que els impacta molt i servix perquè s'autoevaluen i proposen millores».
«Volen fer Lego contínuament i ens hem adonat que als xiquets i xiquetes que els costava molt parlar, ara fan exposicions molt fluides; és molt impactant», detalla. Tanmateix, assegura que l'alumnat «se motiva molt més, perquè partixen d'una cosa que els agrada». De fet, destaca que ho fan millor que els adults. «A final de curs els docents de l'escola fem un intercanvi de pràctiques i proposàrem la mateixa activitat amb les mateixes peces que té l'alumnat de sis anys, i als adults els sobraven mentre que els xiquets i les xiquetes fan coses espectaculars», explica, el que demostra que «hi ha un problema i està clar que matem la creativitat a mesura que anem creixent». Per això, els xiquets i les xiquetes tenen el carnet «d'experts constructors» més que merescut!
