Enrique Martínez (Paiporta, 2004) és, des d'abril de 2019, el president de la Federació Valenciana d'Estudiants (Faavem). Estudia 4t d'ESO en l'IES La Sénia de Paiporta i explica que va arribar a la federació «de casualitat» en 2017 perquè va crear una associació en el seu institut, on va descobrir que podia aportar alguna cosa en les àrees de treball de Faavem i, també, perquè tenia ganes de participar «perquè se'm poguera escoltar».
Per què naix la Federació Valenciana d'Estudiants?
La federació té una llarga història, té més de 30 anys i naix per a elevar cada xicoteta proposta de cada alumne i alumna dels instituts de la Comunitat Valenciana a l'Administració per a poder millorar la qualitat de l'educació. Ens articulem per associacions en la gran majoria d'instituts, on els estudiants sempre poden aportar el seu granet d'arena per a millorar el sistema educatiu.
La federació té moltes àrees d'actuació. Com s'estructuren?
En l'actualitat tenim set àrees. Les més importants són les d'Incidència Política i Promoció Associativa. La primera s'encarrega d'elevar totes estes propostes a l'Administració (conselleria, Institut Valencià de la Joventut, etc.) i l'altra s'encarrega que la gent participe, munte les seues associacions i tinga eixes vies per a poder expressar queixes i suggeriments perquè tot millore. D'altra banda tenim altres àrees, que també són grans però menys particulars en el que és la federació: Igualtat, Medi Ambient, Cultura, Formació i Comunicació.
Quantes propostes han presentat a les administracions?
En els últims dos anys hem presentat una sèrie de 50 propostes per al que anava a ser la Llei Valenciana d'Educació, que encara està pendent. Eixa ha sigut la nostra tasca més destacada en estos anys.
De totes les propostes presentades, quina és la que més il·lusió els ha generat?
Una de les que ens va generar més il·lusió va ser la d'una nova manera d'articular noves vies de participació des de l'administració: donar-nos més autonomia i deixar que les nostres decisions siguen un poc més vinculants. Eixa era una de les propostes que més ens agradava. D'altra banda teníem altres, com per exemple fomentar la igualtat, reduir l'assetjament i ciberassetjament, però la que he dit és la que més ens agrada.
Molta gent encara pensa que l'FP és l'única eixida dels estudiants que no accedixen a un grau universitari. Què opina?
Bàsicament la gent pensa això perquè moltes vegades es veu l'FP com l'eixida que tenen si no estudies Batxillerat. Este és el problema que té l'FP, la manera en la qual s'ha vist, i la veritat que això és el que cal canviar: no et tanques portes per estudiar un cicle. És una altra manera d'estudiar.
El Botànic també aposta per la coeducació.
Sempre hem estat d'acord amb les propostes que ens arriben des de la Conselleria d'Educació. De fet, hi ha projectes molt bons. En això si que és veritat que s'està treballant bastant bé. Es pot veure, per exemple, la campanya que ha fet el Consell Escolar per al 25 de novembre de l'any passat -RqRqR- que cada any es va ampliant. És una mostra que des de l'administració es treballa per a això.
Una de les coses que vol fer el Govern central es derogar la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe) i substituir-la per la Lomloe. Quina és la seua posició?
És un projecte que nosaltres des de la Confederació Estatal també hem estat treballant. D'entrada, té millor aspecte que la «Llei Wert» (Lomqe). Cal avançar molt en els pitjors punts d'eixa llei, que en molts casos elimina la participació de la comunitat educativa en els centres. A més, l'organització tampoc és que siga molt bona, cada vegada hem de triar més prompte i la veritat és que potser no tots estan preparats per a, amb 15 anys, triar el que vol fer.
Amb esta nova llei, Religió deixarà de comptar per a la nota mitjana. Què li pareix?
Vam tindre un debat sobre esta qüestió fa temps arrere i vam quedar en què nosaltres, com a federació, no anàvem a posicionar-nos. No tenim posició sobre la Religió. Realment també hem de veure què plantegen, perquè una cosa és que ho publiquen i una altra cosa és que ho porten a la pràctica. La meua opinió personal és que el que es planteja tampoc és tan desficaciat, no és mala opció deixar-ho com a optatiu. Qui vulga cursar-la, bé.
Tant de canvi en la legislació educativa repercutix negativament sobre l'alumnat?
Des que va nàixer la federació hauran passat unes huit lleis d'Educació. El que s'ha de fer en este camp no s'ha fet: un gran pacte per una llei educativa. Anteriorment si que s'estava fent un treball bastant bo i mitjançant la Confederació Estatal portàvem les nostres propostes. Però es va parar el pacte. Pensem que el pacte educatiu entre la comunitat educativa i l'administració ha de ser fonamental perquè millore la qualitat educativa.
Altres reivindicacions des de la federació?
D'una banda volem que l'administració pose els mitjans per a reduïr el fracàs escolar incentivant als joves a estudiar el que ells vulguen. El següent és la qualitat educativa: volem que se'ns forme i se'ns prepare, volem que tot el que es pretén ensenyar, arribe i es quede en l'alumne. La tercera cosa que demanem és que totes estes millores s'han de canviar reforçant la participació dels alumnes, i de la comunitat educativa, dins dels centres. Que la participació siga més decisiva i no es quede en una opinió, sinó que també prenguen partit els joves i diguen el que volen en els seus centres.