Viatjar 13.000 km de manera virtual fins a l'Antàrtida és el que un grup de 36 escolars de 6é de Primària del Col·legi Camarena de Valterna va fer la setmana passada per tal de conéixer el treball que, des del passat mes de desembre, executa un grup de militars i investigadors civils en la base «Gabriel de Castilla» de l'Exèrcit de Terra ubicada a l'Illa Decepció (Arxipèlag de les illes Shetland del Sud), del continent més gelat del món. Així, al llarg d'una videoconferència realitzada per Skype, que va durar 60 minuts, dos membres de la XXXIII Campanya Antàrtica, la comandant valenciana Julia García i l'investigador en la Universitat de Cadis, Amós Gil, van ser els encarregats d'explicar, entre altres coses, quins són els projectes científics que es desenvolupen i quina és la seua missió.
Segons va explicar García, la seua tasca perseguix l'objectiu primordial de donar suport logístic als projectes científics que es desenvolupen tant a l'Illa Decepció com a l'Illa Livingston ja que una de les coses que plasma el Tractat Atlàntic, que es va signar als Estats Units en 1959, és que l'Antàrtida no pot utilitzar-se amb finalitats militars, només per qüestions científiques i per a la investigació. «Nosaltres els ajudem a tot el que necessiten, des de l'allotjament, el menjar, l'acompanyament en l'escalada de muntanyes perquè puguen pujar de manera segura, així com els desplaçaments dins de la mateixa illa, per això estem ací», detallen.
Una altra de les coses que va aprendre la trentena d'alumnes va ser que Espanya té tres plataformes en les quals es realitzen investigacions: la «Gabriel de Castilla», la «Juan Carlos I» i el vaixell d'investigacions oceanogràfiques «Hespérides», que no sols els servix a ells per a desplaçar-se, sinó que també hi ha projectes que es desenvolupen íntegrament a bord del navili: «el projecte més nombrós que hi ha enguany, un que investigarà el corrent circumpolar antàrtic, es realitza ací», va explicar Gil.
L'investigador també va voler descriure altres dues investigacions que s'estan fent. Una d'elles se centra en l'estudi del permafrost, la capa de sòl permanentment congelat -però no permanentment cobert de gel o neu- de les regions molt fredes o periglacials com és la tundra i, d'altra banda, una altra que es dedica a estudiar pingüins.
Precisament quasi mig miler d'estos animals han sigut apadrinats, de manera simbòlica, pels alumnes del Col·legi Camarena de Valterna. De fet, el que ha adoptat el centre educatiu es diu Pepoli. «Aquelles persones que vulguen apadrinar un, poden fer-ho de manera gratuïta per via telemàtica d'una manera molt ràpida, només has de posar el teu nom, els teus cognoms i triar un nom per al pingüí», explica entre riures la directora del col·legi Amparo Santamaria, qui afegix que enguany, la donació que es pot fer voluntàriament es destinarà a la lluita contra el càncer infantil.
Contra el canvi climàtic
Tota esta aventura, explica la directora Santamaria, va començar el passat mes d'octubre quan van descobrir que existia la possibilitat de poder realitzar la videoconferència i ho van sol·licitar. «Som un col·legi amb un claustre de professores i professors molt actius i sempre estem pendents de totes les activitats que existixen per a poder fer-les», explica. A més, «considerem que esta actuació és una eina molt potent per a conscienciar als nostres alumes de l'important que és cuidar el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic», afegix.
La directora puntualitza que el centre educatiu pertany al Programa de l'Escola Primària (PEP) del Batxillerat Internacional que funciona amb unitats d'indagació. «Nosaltres estem treballant en este tipus d'aula, que pot tractar qualsevol tema, i la que tenim ací versa sobre el medi ambient». «Una de les coses que tracta és la naturalesa, els animals, com està l'Antàrtida o el desgel dels pols, entre moltes altres coses, i això és el que ens ha servit per a poder enllaçar-ho tot», assenyala la directora.
Tot açò, diu Santamaria, els ha vingut molt bé «perquè, al seu torn, s'alinea molt amb el nostre pensament, volem ser un col·legi ecològic, per exemple, ara estem fent un hort i la pròxima cosa que volem intentar realitzar és el compostatge que servisca d'abonament per a l'hort», manifesta.
La valoració que la directora fa es totalment positiva: «Estem molt contents amb el resultat que hem obtingut i els xiquets s'han implicat molt, de fet, han fet un treball previ d'investigació i han descobert per què la base dels militars es diu 'Gabriel de Castilla', que va ser un navegant i explorador espanyol al qual se li atribuïx el descobriment de l'Antàrtida en 1603». «Esperem poder repetir-ho el pròxim curs», manifesta.
