«La idea és que els alumnes de 3r tutoritzen emocionalment als de 1r, els de 4t als de 2n, els de set anys als de cinc...». És el resum de TEI, les sigles de Tutoria Entre Iguals, una metodologia ideada pel psicòleg clínic Andrés González Bellido, per la qual ja han passat un milió i mig d'alumnes al últims anys i més de 1.300 centres. «El TEI és l'únic programa que té una implantació del 100 % al centre en dos anys», explica. L'objectiu és, segons assenyala, crear models de conducta positius a imitar per a, sobretot, prevenir l'assetjament escolar, un problema encara present a l'escola.
Què és TEI?
És un programa educatiu on els alumnes majors tutoritzen emocionalment als de dos cursos anteriors per a crear conductes saludables amb l'objectiu d'aconseguir un model de conducta que siga reproduït.
A què es referix amb les conductes saludables?
Un exemple bàsic: si arriba un nou alumne a una escola on la gent està acostumada a tirar papers al sòl, al temps, acabarà fent el mateix. Si no n'hi ha un paper en terra, no els tirarà. Que no hi haja papers a terra fa que els nous alumnes, encara que ho feien abans, no tiren papers a terra perquè el grup pressiona moltíssim i acaba generant bones conductes.
Utilitzar la pressió de grup en positiu?
Sí, per a generar models de conducta positius perquè siguen reproduïts. Ho fem en tot moment nosaltres mateixos, en la nostra forma de vestir, de pentinar-nos, d'expressar-nos...
El pas difícil serà crear estos models positius...
No perquè reproduir models de conducta positiva genera satisfacció. Ajudar genera endorfina, adrenalina i serotonina associades al plaer. El que hem de fer és donar-li l'oportunitat a l'alumne que experimente allò que produïx satisfacció.
L'assejtament escolar, aleshores, va contra esta natura de sentir-se bé per fer coses bones?
No, perquè té altre component. El problema de l'assetjament és que té un rèdit, si no el té, no es fa. Els éssers humans reproduïm conductes que ens generen rèdits. En el cas de l'assetjament és la satisfacció que genera respecte al grup; els agressors necessiten reforçar els seus nivells d'autoestima respecte al grup, necessiten sentir-se líders.
Hi ha un perfil per a l'agressor?
Habitualment són persones amb carències personals, familiars o emocionals. Després estan els cercles. Primer el del grup d'amics que riuen les gràcies i que reforcen l'actitud de l'agressor. A continuació un grup més gran, que de vegades riu, que a vegades es queda sense fer res, mentre que el tercer grup són espectadors que estan indiferents davant la situació. Per últim, els que estan en desacord amb el que passa, però no diuen res o, com a molt, s'apropen a la víctima a mostrar condol. Per a l'agressor, un procés d'assetjament no és més que un augment de la seua autoestima en l'àmbit social i és diari perquè necessita reforçar-se dins del grup.
Aleshores, el paper del grup és clau per a frenar esta situació?
El grup és determinant. Si no hi ha espectadors, no és habitual l'assetjament. A una aula on intervenen els espectadors desapareix l'assetjament perquè la pressió de grup fa que la conducta de l'agressor canvie. Si quan algú diu «quatre ulls» o «gordo» a altre company, la classe mira a l'agressor i respon negativament a l'actitud en lloc de mirar a la víctima, l'agressor deixarà de fer-ho perquè no es reforça el rol respecte al grup, el grup frena esta conducta.
Com es relaciona l'assetjament amb el confinament?
L'assetjament presencial desapareix, és possible que haja augmentat el ciberassetjament, però tinc dubtes.
Per què?
Perquè l'assetjament naix a les xarxes socials i acaba en presencial o naix en presencial i acaba a les xarxes socials. Com desapareix la part presencial, desapareix també la part d'interrelació, la variable presencial.
Traure a la víctima del centre educatiu és una solució?
És la pitjor solució. Quan la víctima se'n va, la resta de companys es queda i dóna la sensació que la víctima és la culpable, és el diferent. Se'n va amb la responsabilitat i la culpa mentre es queden els agressors com guanyadors. Però el més important és el que passa amb la resta de companys. Les pròximes vegades que hi haja assetjament, a qui donaran suport? A la víctima? No, a l'agressor perquè és qui es queda. Reproducció de models.
La tarea fonamental recau al grup?
El grup-classe s'assabenta del 98 % de situacions d'assetjament perquè l'agressor necessita públic, i són culpables en part perquè no han intervingut davant una injustícia. Però cal treballar-ho a classe.
Aquí és quan entra el TEI?
La força de TEI és que els grans protagonistes de la prevenció són els alumnes. La força de grup és major que la familiar. Una posició ferma del grup modificarà conductes.
Tots els alumnes poden ser tutors encara que siguen mals estudiants o tinguen mal comportament?
Tots poden ser tutors, no té res a veure amb l'estudi, parlem d'emocions. Un alumne que té problemes de comportament pot ser un bon tutor. Però si el docent decidix que no siga tutor cal parlar amb ell i que forme part de l'ajuda de coordinació. Així es reforça la seua autoestima a partir del grup-classe i la seua participació. Als alumnes se'ls ha de donar l'oportunitat de ser protagonistes..
