Síguenos en redes sociales:

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L’audiovisual i la literatura no només entretenen sinó que eduquen i modifiquen el nostre imaginari. | FBFL

Literatura i audiovisual, un tàndem cap a la cultura

La figura del mediador és fonamental per a recomanar quin tipus d’audiovisual triar per tal de fomentar i descobrir el gust per la narrativa audiovisual i per la lectura

Les nostres xiquetes i xiquets es troben en un entorn molt exposat al consum de l’audiovisual. Les pantalles (mòbils, tauletes, televisions o cinemes) han envaït tots els espais a casa, al carrer o a l’escola. És per això que la figura del mediador és fonamental per a recomanar quin tipus d’audiovisual triar per tal de fomentar i descobrir el gust per la narrativa audiovisual i per la lectura.

El poder de les històries

L’audiovisual i la literatura no només entretenen sinó que eduquen i modifiquen el nostre imaginari: les relacions de poder, els nostres mites, els rols, inclús la manera i la llengua de joc dels infants. És bàsic que compartim aquest imaginari i que despertem l’interés dels més menuts per les històries pròpies.

La sèrie Catacric Catacrac (Zootropo Studio, 2019) és sense dubte un encert del nostre audiovisual, una eina fabulosa per a descobrir i endinsar-se per exemple en Primeres Rondalles d’Enric Valor (Bullent, 2016). La sèrie que està disponible a la televisió pública valenciana aconsegueix una adaptació desimbolta, actualitzada i modernitzada de la rondallística valenciana que obri les portes a un univers de narracions complexes que han sigut contades al llarg dels segles, però amb una estètica audiovisual i uns valors renovats que funcionen a la perfecció en els infants.

Adaptacions al cinema

Si hi ha algun escriptor valencià que haja sabut captar aquesta relació entre cinema i literatura eixe és Ferran Torrent, amb cinc adaptacions cinematogràfiques. Films com ara El complot dels anells, Un negre amb un saxo i Gràcies per la propina, dirigides per Francesc Bellmunt, L’Illa de l’holandès dirigida per Sigfrid Monleón i La vida abismal de Ventura Pons. Totes poden trobar-se a la Videoteca de l’Institut Valencià de Cultura, però especialment Gràcies per la propina (Bromera, 1994) es manté, malgrat el pas del temps, com una pel·lícula i una narració absolutament vigent i necessària. Tant el llibre com la pel·lícula són un clàssic modern per als nostres joves que genera debats sobre la nostra història més propera i que de ben segur els ajuda a entendre l’estima per la llengua, l’especulació del territori, la sexualitat o l’extrema dreta.

Gaudim llegint i mirant

És necessari despertar l’interés per la cultura dels infants i els joves. La vinculació entre audiovisual i literatura és un terreny fructífer que han explorat amb èxit literatures arreu del món i que hem d’atrevir-nos a explorar. Hem de generar propostes com ara Les Tres Bessones (Cromossoma, 2004), inspirada en la col·lecció de llibres de Roser Capdevila, un referent a tindre en compte també en el nostre entorn tant com a eina de foment de la literatura infantil com de l’audiovisual en la nostra llengua. Tota la sèrie escrita per Julia Donaldson El Grúfal (Bruño, 2016), i adaptada a les pantalles per Magic Light Pictures, és una proposta excel·lent i recomanable en l’àmbit internacional disponible en plataformes com per exemple Filmin.

*Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

Esta es una noticia premium. Si eres suscriptor pincha aquí.

Si quieres continuar leyendo hazte suscriptor desde aquí y descubre nuestras tarifas.