El quart Congrés Internacional de Taurons ha congregat a València a quasi un miler d’experts en taurons, ratlles i quimeres de 69 països, amb l’objectiu de contribuir a salvar-los de l’extinció massiva que els amenaça, utilitzant la ciència, la pressió política i la divulgació com a instruments. Es tracta de la primera vegada que se celebra a Europa i ha tingut un format híbrid, amb participació de 350 congressistes de manera presencial —la setmana passada en l’Oceanogràfic de València—, i més de 600 que han participat en modalitat en línia.
La trobada ha permès establir connexions entre investigadors de tot arreu del món que seguiran connectats a través d’una plataforma digital creada amb motiu d’este congrés. «L’important és mantenir els contactes recentment creats i fomentar la interacció en línia durant els quatre anys que queden fins a la pròxima trobada a Sri Lanka, en 2026», afirma Michelle Heupel, impulsora i fundadora dels congressos Sharks International. En esta edició han participat com a coorganitzadors, a més de la Fundació Oceanogràfic, les entitats Lamna, Submon i Shark Trust.
«S’ha aconseguit reunir a gairebé mil persones, entre els quals estan els líders a nivell mundial en ciència, pressió política i comunicació de la matèria, amb l’únic objectiu de parlar de conservació i que, a més, seguiran en contacte regular. És com si el congrés no acabara», explica Pablo García-Salinas, investigador de la Fundació Oceanogràfic, Lamna i la Universitat Politècnica de València.
«Ha estat molt rellevant descobrir en esta trobada que malgrat l’àmplia varietat de punts de vista i enfocaments que han ofert els investigadors en les seues ponències, hi ha un consens en què les solucions han de ser realistes i fruit d’una col·laboració estreta i còmplice entre una comunitat científica, que compartix informació, dades i experiències», diu Paul Cox, màxim responsable de Shark Trust.
Durant l’última jornada de la trobada , es va tractar la qüestió de la comunicació i divulgació. «És vital que la societat es fascine amb este depredador i que entenga el seu paper clau en l’estabilitat d’ecosistemes marins que afecten directament el benestar humà», subratlla García-Salinas.
Polítiques de pesca
També es va ressaltar la importància d’implicar els pescadors en la protecció dels anomenats condrictis, que inclouen a taurons, ratlles i quimeres. Això és especialment rellevant, atès que la sobrepesca i les captures accidentals són la principal causa que siguen els vertebrats més amenaçats del planeta, després dels amfibis, segons les últimes estimacions de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
«La pesca de tauró representa una part important de les flotes pesqueres d’alguns països com Espanya; la nostra proposta és treballar en una gestió pesquera més eficaç, basada en la ciència, per a arribar a un equilibri entre la conservació i l’activitat econòmica de la qual depenen moltes persones. Volem pressionar als polítics perquè prenguen decisions encertades», assenyala Àlex Bartolí, representant de Submon.
«Una mar amb taurons i ratlles és una mar sana perquè són depredadors que controlen les poblacions de les quals s’alimenten. Si desapareixen els primers, estos experimenten una explosió demogràfica que acaba amb el manteniment d’altres espècies, alterant tant l’ecosistema que corre el perill de desaparèixer», explica Bartoli. «El veritablement terrorífic seria una mar sense taurons», conclou l’expert.
