«Alcem de nou, tornarem a caure». Tot i que la cançó d'Andreu Valor tracta un altre tema, a mi em ve al cap quan òbric el diari, Levante-EMV, i m'informe de les conseqüències de la política corrupta i antisocial del Partit Popular valencià durant els seus 20 anys de govern. Una càrrega feixuga que, juntament amb l'infrafinançament, impedeix que l'actual Govern d'esquerres puga afrontar com cal els problemes socials i econòmics. Quantes legislatures hauran de passar per poder fer taula rasa? És l'Agència Valenciana Antifrau sinònim de garantia? Siga com siga, no hi ha dubte que allò que ens convé, ara i adés, és repassar la nostra història més recent, no solament per no repetir l'època del malbaratament de recursos públics, de la corrupció galopant, de l'autoritarisme implacable, dels atacs a la nostra llengua i cultura..., sinó també perquè als responsables de la nostra ruïna no se'ls pot concedir l'indult que dóna l'oblit. En aquest sentit, els reportatges, els llibres, els documentals, les obres de teatre, els films i altres, hi esdevenen projectes imprescindibles. A tall d'exemple trobem la pel.lícula de Rodrigo Sorogoyen, El reino, o el llibre de Víctor Maceda, El despertar valencià, o els de Sergi Castillo, Tierra de saqueo i Yonquis del dinero. En fi: justícia, dret a recordar, deixar de fer els ulls grossos i, el més important, que no ens tornen a ensarronar. «Tornarem a sentir-nos vius».
