Imagine un lloc on puga aprendre a treballar en equip, que li doten de capacitació laboral i personal, on es puga reconciliar amb la seua família, on la diversitat enriquix, on la resolució d'un conflicte siga prioritari davant les matemàtiques i on la finalitat última siga el creixement personal, la confiança en u mateix i la felicitat. I tot, vinculat al contacte amb el medi ambient. Doncs eixe lloc té un nom i és el Taller de Jardineria-Viverisme de Cáritas Diocesana Segorbe-Castelló al que, actualment, assistixen dotze alumnes amb experiències vitals molt dures i que tenen en este projecte una eixida a la integració social i laboral.
La directora del projecte, Rosa García, juntament amb l'educador Pascual Ayet i la monitora María López Piñón, són els responsables d'esta iniciativa que enguany complix 25 anys d'existència i que el seu èxit ha estat més que evident: el 80 per cent de l'alumnat reprén una activitat, tornant a estudiar o troba feina. I, el més important, reforça la seua autoestima.
La clau està en el mètode pedagògic carent d'assignatures i ple de tasques transversals amb les quals es treballa el llenguatge, les matemàtiques, la geografia, el foment de la lectura, i altres capacitacions. «Primer escoltem i després fem, i entre els alumnes, uns són els mestres dels altres. L'únic que està prohibit és riure's del company», explica García.La dinàmica d'aprenentatge s'inicia amb l'acollida dels alumnes i fer-los sentir bé en el grup, que es coneguen i desaprenguen tot el que han viscut fins ara. «Borrar les etiquetes i eliminar la creença de què no servixen per a estudiar», diu la directora.
Els i les alumnes són derivats per Serveis Socials, mesures judicials, centres de salut, servei de suport a la família i la infància i les parròquies, a més a més, d'aquells que, després de conéixer l'experiència d'un company, també vol assistir. Ayet comenta que, un perfil nou que s'està incorporant els últims anys és el de xics i xiques que han patit assetjament escolar. «Són persones molt vàlides però destruïdes emocionalment i amb un bloqueig emocional important», explica el monitor.
El balanç del projecte no pot ser més positiu. El 80 per cent de l'alumnat reprén els estudis o troba feina, cosa que suposa la seua integració en la societat. Una integració que també va acompanyada del suport familiar que redescobrix l'interior que un dia van perdre els seus fills.