o tinc el gust ni el plaer —i mira que em sap mal la cosa— de conèixer personalment la nova vicepresidenta del Consell i portaveu Mònica Oltra. Home, conèixer-la, la conec de tota la seua trajectòria política, compromesa i sempre ferma per uns ideals que compartim en gran part, però d'això a anar a fer-se un cafè amb ella doncs no, i per això m'agradaria enviar-li un "recaet" amb la regidora xativina Cristina Suñer amb la qual hi ha més confiança per ser de la mateixa ciutat, haver estat veïns de finca, ser coneguts de fa molts anys, i inclús haver casat a una de les meues filles en el castell de la ciutat, allà on també renaixen les cendres. Per això n'estic segur que Cristina li enviarà a Mònica el "recaet", després de veure que l'altre dia es reunia amb el delegat Sahrauí per a la Comunitat Valenciana Saad el Mami per a prendre el compromís de portar el proper any més xiquets sahrauís a cases de famílies valencianes, per damunt d'ideologies polítiques amb la fi de crear vincles que els governants no han sabut fer.
Mare de Deu dels Desemparats i de la Seu, i quina cara més dura que té el Saad!! Mònica deurà saber que el programa Vacances en Pau se l'han carregat els delegats sahrauís de les diferents comunitats. De 10.000 xiquets han passat a 4.000. Per què serà? Qui ha provocat tot això? Saad el Mami ho sap. Enguany venen xiquets "a la carta" que els delegats han elegit sense comptar amb les Associacions d'Amics del Poble Sahrauí. Que els propis delegats, han controlat els diners a guanyar amb l'arribada dels xiquets i xiquetes. Que el Front Polisari, al qual pertanyen els delegats, està denunciat des de diferents organitzacions i sota sospita de corrupció d'haver-se quedat amb ajudes internacionals (entre elles les de la Unió Europea) que mai no arriben als campaments. Que els importa "un pito" que els xiquets estiguen a 70 graus a l'ombra si ells no guanyen res amb la història. Que continuen violant els drets humans de totes les dones segrestades en contra de la seua voluntat en els campaments de Tinduf: Koria, Darya, Nadjiba, etc. Dones amb noms i cognoms com va estat Mayuba. Que la llibertat que pregona el Front Polisari i tots els delegats que viuen com a reis (ale, més reis que mantindre), no saben aplicar-la al poble al que governen, i del que s'estan burlant. Un poble excessivament castigat. I la poca vergonya es tan escandalosa i miserable que mentre continue una sola dona patint, un sol xiquet abandonat a la seua sort i cap esperança de futur, continuaré demanat-li a Cristina que li envie un "recaet" a Mònica i li diga de la meua part que el poble sahrauí segueix patint gràcies en part a uns dirigents que demanen solidaritat. Solidaritat per a qui?