Síguenos en redes sociales:

Rafa Pla: un gran per sempre

Rafa Pla: un gran per sempreAbel Guarinos

Creo que conozco al Gran Fele desde siempre. Abajo y encima del escenario. O mejor habría que decir sobre la pista.

Rafa, Rafael Pla, era un ser entrañable, cariñoso, humilde, amable, respetuoso, divertido y paciente. Yo creo que no terminaba de ser consciente de todo lo que había arriesgado y conseguido a lo largo de su vida artística. Ha revolucionado el circo tradicional dotándolo de contenido, modernizándolo, quitándole los animales. Ha reconvertido el circo en un espectáculo moderno y mediterráneo. De ahí el Premio Nacional de Circo que otorga el Ministerio de Cultura y muchos otros conseguidos a lo largo de su coherente carrera.

Dice mi amigo Toni Tordera que siente como si nos hubiera dejado una institución. Y es verdad. Rafa ha conseguido transformar el circo para incorporarlo a la categoría de las artes escénicas. Con su desbordante imaginación ha creado espectáculos en los que la presencia de la danza, la música en directo, el teatro y las mejores habilidades circenses se han unido a un férreo guión para, a través de un espectáculo, ya sin denominación, atrapar tanto a niños como a mayores.

Ya no valen los números sueltos de circo. Su revolución ha sido no estancarse en las normas tradicionales, dando rienda suelta a su creatividad, arriesgando su propia tradición –no olvidemos que viene de una familia de circo clásico– para darle un giro de 180 grados. Podía haberle salido mal, ¡claro que sí!; innovar, arriesgar no es sinónimo de acertar y en esta profesión de equipo si no aciertas te llevas a un montón de gente por delante, incluida tu propia familia. No es fácil lanzarse al vacío. Pero Rafa lo ha hecho y ha conseguido el «más difícil todavía». Pura magia.

Y sin renunciar a ninguno de sus principios: circo moderno, circo sin animales, circo respetuoso con el medio ambiente, circo en su propia carpa, circo con su propia escuela. Circo, circo, circo siempre, pero en el que la idea dramática, el guión, el compartir las emociones con los espectadores es la rueda que mueve su creación.

Es cierto que el Circo Gran Fele es una institución nacional e internacional, pero es una institución nuestra. De València, y eso nos tiene que hacer sentir muy orgullosos de Rafa, de ese Angelote que, como dice su compañía, se ha ido a hacer bolos al cielo. Es tan nuestra que ir en Navidad al Circo Gran Fele ya es toda una tradición. De la misma forma que en Londres en Navidad se va a ver Peter Pan, en València vamos a ver al Gran Fele. Donde Rafa nos hacía de maestro de ceremonias siempre, con su elegante bastón, un símbolo de su poder, de su autoridad, de su sabiduría, de su bondad.

Desde hoy las artes escénicas valencianas están más huérfanas.

Hui dijous havíem quedat Rafa Pla i jo en veure’ns a Castelló de la Plana, amb molts més professionals valencians del circ, del teatre i de la dansa, en el II Congrés d’Arts Escèniques a Castelló per tal de parlar de circuits escènics i del nou viatge que aquests tipus de projectes estan emprenent al llarg i ample de tot l’estat, en general, i molt particularment al llarg i ample del nostre País, pel que fa al Circuit Cultural Valencià i a d’altres programes de creació i d’exhibició de l’Institut Valencià de Cultura.

Malauradament i sobtadament la gran ànima del Circ Gran Fele, Rafael Pla Albiach, fill del genial ventríloc Fele i germà del fantàstic pallasso José Pla, ahir va emprendre un altre viatge i ens ha deixat orfes i tristos.

Tot va començar l’estiu de 1993, quan el gran imaginador i presentador de circ decideix crear —junt amb el seu germà i la seua inseparable Ana Cardos— el Circ Gran Fele. Encara sense envelat o carpa van participar en una edició molt singular del no festival Sagunt a escena que vam anomenar «A les portes del Teatre Romà» com una reivindicació de l’ús de l’espai que estava sub judice en aqueixos anys.

I tot es va anar fent més gran en paral·lel al que Rafa anava somiant junt amb Jose, Ana, Maria Colomer, Maite Villar, Sir Byron of the wàter... i tantíssims altres grans amics amb els que ha estat treballant en molts moments d’aquests frenètics quasi trenta anys d’acrobàcies, malabars, somriures, molta tendresa i cap animal en escena.

De ben segur que el lector d’aquestes línies haurà gaudit d’alguns dels seus intrèpids espectacles on totes les arts circenses es fonien perfectament amb la música, el teatre, la dansa, la poesia i la màgia. O bé ho podreu llegir per les [bones] crítiques que sempre ha tingut, bé en actuacions de per ací o bé de les que va fer a l’altra part de l’Atlàntic.

Ara, com a company i amic, solament us faré cinc cèntims de la grandària del seu cor (fet que el va obligar a tenir —conseqüentment— un gran tamany físic) i de la desbordant creativitat i sorprenent narrativa oral amb què acompanyava qualsevol dels seus actes familiars, laborals o amicals. Les seues històries i idees, gairebé sempre vinculades al mon del circ dels segles XVIII i XIX, eren pura il·lusió, truc imponent i veraç, amb les quals ens deixava bocabadats, feliços i emocionats.

I aquesta felicitat i el planter de professionals del circ que ha creat son el seu millor llegat.

DEP el nostre Premi Nacional de Circ: Rafa Pla (València, 1956 – València, 2020; Sempre València, sempre el Mediterrani, sempre el circ).

Pulsa para ver más contenido para ti