El 8 de setembre de 2002, mesos després que nasquera la meua primera filla, arribí a casa amb «Rock Springs», llibre de contes d´un tal Richard Ford que m´atragué, no sé si pel dibuix de la portada, vivenda roulotte remagrida amb xemeneies de fàbriques vomitant foc de fons, o per l´inici del primer conte, protagonista marginal i desarrelat que voreja el fracàs més absolut. Li´l mostrí a la meua dona que, sorprenentment (què deu ser la vida conjugal sinò una successió de sorpreses), em digué, «ah sí, Richard Ford, el cronista d´esports, què no sabies res d´ell?». Poc després, en una visita de cap de setmana a València, territori de la meua família política, descobrí en una prestatgeria El periodista deportivo, amb la data de compra, agost del 92. Emprí el llibre, me´l llegí i des d´aleshores estic enganxat a les peripècies de Frank Bascombe. El 6 de juliol de 2003 comprí , també a València, El dia de la independencia i, pacientment, he esperat les seues altres visites a terra nostra, el 2008 i el 2015.
Parlar de Richard Ford és, sobretot, parlar de Frank Bascombe. Preocupat per una possible deriva cap al clixé de l´Amèrica profunda i desolada a què conduïen les seues primeres creacions literàries, i aconsellat per la seua muller, Ford acabà presentant-nos un individu integrat de classe mitjana amb problemes, inquietuds, anhels quotidians, i amb la capacitat de superació adquirida a través dels embats de tota una vida, plena, com la de tots, de satisfaccions i fracassos; i oferint-nos, siguem de Haddam (New Jersey) o no, unes reflexions instantànies, fresques, fruit directe de la interacció amb el context immediat, que podrien ser un manual, „personal i sense garantía d´èxit, esclar„, de recerca d´equilibri emocional.
Parlar de Frank és també parlar de mi mateix; ell ha seguit la gestació i evolució d´una vida familiar de daltabaixos on m´he sentit acollit o atrapat. I de comentaris amb els meus cunyats, en reunions familiars, sobre la capacitat innata de ficar-se en embolics d´«our close friend», sota la mirada tranquil·la i complaent del meu sogre. Ah, El periodista deportivo el conserve jo com a prova d´afecte mutu, i de pertanyença a un club selecte de privilegiada connexió. Guanyador ara Richard Ford del Princesa d´Astúries de les lletres, s´ampliarà la llista de socis.