Si sabera cert que per sentir bategar l´univers tindria prou d´asseure´m sobre la línia de l´horitzó, com si es tractara de la tanca d´un jardí immens, amb les cames penjant cap a llevant, jure que ho faria. Ni que fóra per delectar-me una vegada i una altra amb la teua veu de terra batuda que ens narra el caminar del nostre poble, el d´ara i el que un dia fou.
Tu, Pep Gimeno, Botifarra, de Montesa a Meliana, d´Almenara a Morella, eres un dels contraforts que ens protegeixen dels embats de la desmemòria.
D´altres artistes t´han obert camí, és cert. Tanmateix, pocs han aconseguit sacsejar-nos amb tanta força els sentits adormits i recordar-nos que sempre hem entonat el riure i el plor, la festa i el treball, però que hem estat a un mal pas d´oblidar-ho tot.
Mira si has corregut terres, empomant fruits de llavis ancians que t´han ofrenat a cau d´orella una irrepetible herència oral, conscients, tal volta, que aquell tresor fet d´aire corria el perill d´esfumar-se, i que urgia buscar-li un cau sòlid on conservar-lo.
Has donat llum a ombres remotes que no gosaven manifestar-se per evitar el menyspreu d´un present desagraït. Ens has reconciliat amb les veus aflautades de les iaies que cantussejaven al voltant de la taula, o al banquilet, les nits sufocants de l´estiu. Has rescatat cançons de bressol que es desfan tendrament sobre les parpelles de les criatures. Seduïts pel teu empeny, hem comprés el valor del cant dels llauradors descansant a l´ombra d´una garrofera o el de les dones batent roba al llavador d´aigües gèlides.
Et farem costat per encabir en el sarró més albaes, jotes, malaguenyes, fandangos i romanços que xiuxiuegen el nostre passat. Amb tu, escorcollarem les brases del patrimoni que un dia ens van voler socarrar, per recuperar fragments de paraules i melodies casolanes que ens pertanyen per dret.
Eres l´home romancer que ens ajuda a desempolsar aquells instants de poesia, microscòpics en el descomunal llenç de la història de la Humanitat, però insubstituïbles per entendre d´on procedim i, per tant, a qui i a què ens devem.
Gràcies, Botifarra, per perseverar i per cridar als huit vents que, malgrat tot, no hem deixat mai d´estar vius i encara tenim coratge per taral·lejar cançons d´alegria als qui ens vénen darrere.
Ací estem nosaltres per reconéixer-nos en tu i demanar-te que continues sent l´home humil que ve del poble i que ningú no farà mai abaixar la veu.