En el llenguatge col·loquial, si més no en el meu, el mot «màcula» era un arcaisme llatí que volia dir «taca» i que a penes si usava en un sentit figurat, fonamentalment moral: una cosa sense cap màcula, per exemple, tenia el sentit de cosa noble, sense defectes; i una persona «immaculada» volia dir una persona neta, pura, virtuosa, sense cap taca, tant en el seu aspecte humà com religiós: per exemple la MaredeDéu, sovint qualificada d'immaculada.
Recentment, però, la paraula en qüestió ha obtingut en mi un significat científicc i mèdic afegit, per bé que derivat de l'original. «Màcula retinal o lútia» és el nom que té la zona de la retina especialitzada en la visió fina de l'ull, segons els diccionaris. I DMAE (Degeneració Macular Associada a l'Edat) és una malaltia ocular que comporta l'aparició d'una taca boirosa, fosca o borrosa, que impedeix la visió central d'un ull, o dels dos, i que -diuen els experts- pot acabar, en cas de no tractar-se com cal, amb la ceguesa del pacient o patidor d'aquest mal... de vells. Una malaltia que, com la velledat, no té cura, però sí un tractament que pot retindre o retardar l'inevitable.
En aquesta situació delicada em trobe ara. De fet, escric aquest article el dia 1 de març, perquè havent-me diagnosticat fa mesos aquesta malaltia macular, després d'uns controls i en llista d'espera, demà mateix m'intervindran els oftalmòlegs de l'hospital Francesc de Borja de Gandia. He de dir que tinc la màxima confiança en l'equip mèdic i que n'espere esperançadament una relativa millora, però ara mateix em sent condicionat per aquest fet que només fa que confirmar que, com mai abans, he de saber viure al dia, fent-me a la idea que en aquesta fase de la vida humana -la darrera edat- no n'hi ha més cera que la que crema, i en queda poca, de cera, en el meu ciri vital. O, com diuen els joves i els vells d'ara, «és el que hi ha». I en aquestes estic, volent viure i veure la vida ni que siga amb taques tèrboles. Sense desesperar, ni tindre por al futur, siga quin siga. I això sí: sempre solidari amb aquells jubilats que estan eixint cada dia al carrer a vindicar una qualitat de vida de present, i una millora justa de les pensions amb que ajuden els seus a viure. Per a que cap govern no els prive dels seus ben guanyats drets socials.
