Nascuda a cau d´orella, la història dels germans Argos i Galàxia arriba a les prestatgeries per a fer reflexionar als joves sobre el pas del temps, les arrels i el concepte de «deixalla». Centre Comercial l´Oblit, Premi de Narrativa del certamen literari d´Algemesí, és el debut en la literatura infantil de Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985), autora de l'obra de teatre Cavallers o l'assaig La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana (PUV).
P Per què un centre comercial com a escenari d´una obra?
R Els centres comercials són maluradament l´espai on molts xiquets estan creixent a la societat el dia de hui. Vivim en una societat que ens espenta cap al consumisme desaforat i que condueix a molts pares a passar dissabtes i diumenges dins d´un circuit de centres comercials per a entretenir als xiquets. El Centre Comercial l´Oblit és diferent a les altres grans superfícies que fins ara coneixíem, perquè allí és on van a parar els objectes que la gent refusa per qualsevol motiu.
P Fa l´efecte que el centre comercial és un espai buit, deshumanitzat...
R Efectivament, i en aquesta obra queda encara més patent, ja que els compradors d´aquest centre comercial són els xiquets pobres que no tenen accés als productes nous. Argos i Galàxia són dos germans que ho tenen tot. Tenen una vida còmoda i aparentment feliç, però decideixen eixir de sa casa per buscar un peüc que els havia fet la seua iaia Filomena. Van a parar al Centre comercial l´Oblit, on coneixeran una realitat desconeguda per a ells.
P Doncs, no sols és un viatge físic.
R Clar. És un viatge d´autoconeixements. A mesura que avancen i coneixen els botiguers del centre comercial descobreixen les seues arrels, així com alguns objectes que la seua família havia refusat. Comproven que les coses de segona mà poden tindre una segona vida.
P Es podria dir que és un retrat futurista de les futures generacions?
R El relat és una mena de distòpia infantil. Ambientada en l´any 2038, és una invenció que dibuixa com podria ser la societat en un futur, on el consumisme es troba plenament integrat a la vida dels menuts. Actualment, la societat ens espenta a viure en el present més immediat a través de les pantalles i les xarxes socials, i ens deixa poc de temps per a recordar el passat, reflexionar i qüestionar-se coses.
P Què li agradaria transmetre als lectors de «Centre comercial l´Oblit?
R M´agrada pensar que no sols em dirigisc als majors de 8 anys, sinó també als pares i als iaios que tal vegada llegisquen l´obra amb ells. Voldria fer rebrotar el vincle intergeneracional entre els xiquets i la gent major. És molt important saber com han viscut les generacions anteriors.
P Quin efecte voldria produir en aquestes noves generacions?
R M´encantaria motivar als més joves a llegir i moure la seua curiositat al voltant les seues arrels. Cal que coneguen com era la vida abans dels iPhones i de les tablets, i el que li costava a una família tirar cap endavant. No saben calibrar l´esforç dels seus avantpassats perquè no poden concebre la vida sense l´ajuda tecnològica. Per això necessiten que algú els conte com era aquella vida.
P Com fer una obra profunda i a la vegada entretenir al lector infantil?
R És un repte. Els xiquets necessiten una dosi d´humor als llibres i Centre Comercial l´Oblit el té. Els botiguers són els que representen eixe contrapunt còmic. Però, no volia quedar-me únicament en la comèdia. Volia transmetre un punt de vista crític i oferir una dimensió reflexiva.
P S´ha inspirat en alguna història del seu entorn?
R L´oblit i les arrels han sigut temes que sempre m´han preocupat molt. Hem perdut el vincle amb la societat tradicional en la qual varen créixer els nostres pares, on tot era un ambient familiar i on les nostres expectatives no es basaven únicament a posseir més coses. Abans érem més conformistes i acceptàvem les coses com venien. Tinc dos nebots als qui els conte històries des que van nàixer. Aquesta història, la de Centre Comercial l´Oblit, la vaig crear per a ells. La vaig desenvolupar oralment per a després passar-la al paper. Volia que els meus nebots saberen més sobre el seu passat.
P Què va fer que donara el pas definitiu al paper?
R Recorde que el llibre que va marcar la meua primera incursió com a lectora fou Celia, d´Elena Fortún. En la dècada dels 20 i 30, aquesta escriptora de la República començà a publicar unes historietes sobre Celia, una xiqueta molt rebel i contestatària que tenia una visió molt crítica de la societat. Vaig començar a llegir les seues aventures quan tenia 8 anys i em van marca molt. En honor a eixes primeres lectures, vaig voler publicar la meua obra infantil.
P Què l´ha enganxada de la literatura infantil?
R El repte de crear per a futurs ciutadans, el que suposa una responsabilitat molt important. Amb l´obra, has d´enganxar-los a la lectura, i no és una tasca fàcil. No obstant això, el que més m´ha agradat ha sigut descobrir el ventall de possibilitats que té la literatura infantil. Pots volar més la imaginació que en la literatura per a adults.
P Ha hagut de fer memòria per a poder escriure literatura infantil?
R Clar, ja que t´has de posicionar en l´edat dels lectors per tal d´entendre com pensen. A més, has de ficar-te en el lloc dels xiquets protagonistes per a escriure la història. És un exercici interessant perquè et manté la ment jove.
P Donat que ens trobem en època de llibres, quin és l´últim llibre que s´ha llegit? Ha pensat el pròxim títol del llibre que es comprarà a la Fira?
R Acabe de llegir-me Las afueras (Anagrama), de Luis Goytisolo. El recomane moltíssim. Per altra banda, en la Fira m´agradaria adquirir Fuera del mapa (Blackie Books), d´Alastair Bonnett.
