El tamany i la mida importen... en tot!

El tamany importa» és una frase ja lapidària. Es referix, en la majoria de vegades en què s'empra, a les dimensions de l''òrgan masculí erèctil que permet la micció i la còpula'. Però, més clar, eixa expressió fa referència, majoritàriament, subtilment, a la mida, en llargària i grossor, de l'atribut sexual dels barons en estat d'erecció. Però en esta columneta, que va de llengua, com a idioma, ens centrarem en l'ús corrent, en la parla i en la literatura, del vocable «tamany», definit com a 'mida, grandària', sense més connotacions. Ha sigut acceptat normativament per l'AVL, incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià pel seu ús tradicional i actual. Antigament tenia el significat adjectival de 'tan gran', «Voldrie haver un ventre tamany com un bou», deia sant Vicent Ferrer; i de 'gojós, satisfet', «Sa padrina ha vingut tota tamanya amb aquest nét». Ha sigut (i és) una paraula condemnada per l'elitisme lingüístic noucentiste, que sovint viu fora de la realitat de la parla del poble, per considerar-la un castellanisme inacceptable («inexistent» en català-valencià, segons algun blog «il·luminador», pretesament orientador en temes de normativa). Però eixa paraula es troba documentada ja en la Crònica de Ramon Muntaner, en el segle XIV. I en sermons de sant Vicent Ferrer, en l'Espill, de Jaume Roig, i en el Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell, en el s. XV, adjectivament. I no es pot pensar que tan insignes hòmens de lletres ja eren castellanistes, secessionistes o postsecessionistes; blavers o neoblavers, cinc o sis segles avançats al seu temps. «Tamany», del seu valor d'adjectiu inicial, passà, com també ocorregué en castellà, probablement de manera coetània, a tindre valor de nom. I ahí la nòmina d'autors que l'han emprada i l'empren amb eixa categoria gramatical és de tamany ben llarg, com es pot comprovar en el Corpus Informatitzat del Valencià, de l'AVL. I no sols han sigut autors valencians, com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Emili Casanova, Carme Miquel, Joan Francesc Mira, Eduard Mira, per posar-ne uns quants dels moltíssims que han emprat o empren el 'tamany', sinó també catalans com Víctor Català, Carles Riba, Marià Manent, Josep Maria López Picó i Mercè Rodoreda. I tot això perquè eixos autors i, en general, els parlants d'esta llengua, han percebut o perceben i percebem el «tamany» com un vocable usual i ben valencianocatalà, «És un llibre de gran tamany», «Vullc un llit de més tamany». I per a saber-ne més, del «tamany», no deixen de llegir l'article «El tamany importa», ben aclaridor, de Josep Lacreu, del seu blog «Pren la paraula», de Levante-EMV. I una altra paraula suspecta també d'»impura» ha sigut «mida», arraconada molt de temps i en molts casos, però amb presència en els diccionaris, en profit de «mesura», també paraula usual i ben nostrada, però amb matisos de sentits diferents les dos. «Mida» pot fer referència a 'llargària o amplària', «Gaste la mida 46 de pantalons», i «mesura», més prompte, a 'capacitat', «Pose'm una bona mesura de tramussos». Per tant, el tamany i la mida importen... i tant!