"A falta de"

La vida està plena de problemes, però també de possibilitats per a superar-los. Així que, cada vegada que sorgix algun entrebanc, no fem bé si l’amaguem. La millor alternativa és sempre trobar alguna solució i tirar avant. A voltes, no resulta fàcil fer-ho. Per eixe motiu, trobe que, en determinades circumstàncies, la locució preposicional «a falta de» ens ajuda. Amb ella, expressem que si no tenim algun objecte físic o si ens fallen les idees o qualsevol altra cosa podem substituir-los. En són sinònims els gerundis «faltant» o «no tenint».

Estos dies ha fet 25 anys com a director de la banda d’Estivella l’estimat compositor Josep-Miquel Martínez. Pense quan fa un quart de segle l’agrupació musical es va quedar sense director i va faltar el destacat músic José Francisco Correcher. En eixe moment, «a falta» de dos elements destacats, començà a dirigir la banda. Ningú esperava que durara tant de temps i que la gesta estiguera plena d’excel·lents estrenes com ara les de «Vents del Garbí» i «Cant a Estivella».

L’altre dia vaig estar en la inauguració de l’exposició dedicada als escriptors valencians de l’exili al centre «La Nau» amb l’amic Josep-Lluís Marín. El bon treball de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del comissari Josep Palomero ens transporta a aquells herois culturals. Fou una oportunitat per a retrobar-nos gent diversa que estimem el poder de les lletres per damunt dels desacords. Pense com tota aquella gent «a falta de» tot va continuar la seua trajectòria literària. L’admiració per eixes persones em fa creure que nosaltres podem superar conflictes i creure en el futur del valencià, independentment de les adversitats que es presenten.

Esta setmana ha acabat una sèrie mítica de la televisió espanyola. Es tracta de «Cuéntame, cómo pasó». Durant 23 anys ha ajudat a retrobar-nos amb el nostre passat particular. Hem comprovat com en la recent història «a falta» de tant es va fer molt. Em quede amb la saviesa d’Herminia i l’actuació de María Galiana. Ella riu del que no és important i no s’escandalitza per aquelles coses que alguns posen el crit al cel. Recorda, sense filtres, pel que paga la pena lluitar.

En definitiva, pensem que «a falta de» és una locució esperançadora i solucionadora de problemes. Si l’emprem, significa que vencem adversitats. Totes les dificultats mostren oportunitats que ens il·luminen i ajuden a superar-les.