"A força de"

Hem de creure en la possibilitat d’aconseguir els objectius i de superar entrebancs. Necessitem entendre que, amb constància, tot és possible. Una locució que ens diu com obtindre-ho és ‘a força de’. Significa que s’ha aconseguit alguna cosa repetint amb esforç una determinada acció o insistint reiteradament en una activitat. El sinònim més destacat és ‘a còpia de’.

Recorde el meu pas per l’institut Lluís Vives de la ciutat de València. Allí un professor, amb una visió educativa pròxima a l’anterior règim, s’encabotava a no aprovar-me l’assignatura de gimnàstica. El motiu és que no era capaç de realitzar les abdominals exigides. Vaig fer els esforços necessaris per a superar els objectius. Recorde que ell, en compte de reconéixer la meua dedicació, deia que jo treballava per a no treballar. No he oblidat la frase. A més, des de llavors, faig a casa eixe exercici cada dia. Passats els anys, em quede amb la idea que, ‘a força de’ sacrifici, aproví la matèria.

Inevitablement l’expressió també em ve al cap mirant la meua filla Meritxell. Després del seu examen PIR, vull creure que ‘a força de’ tanta insistència arribarà a aprovar-lo. No és fàcil perquè els diversos governs continuen sense augmentar-ne les places, encara que de 231 se n’han passat a 247. S’omplin la boca parlant d’un major pressupost per a la salut mental i les persones psicòlogues internes continuen creixent mínimament.

Altra volta el dret foral valencià és menyspreat. No hi ha excusa per a aparcar una demanda majoritària d’ajuntaments i entitats autòctones. No s’entén que diputats i senadors dels partits estatals continuen sense plantar cara als seus dirigents. Malgrat tot, trobe que, ‘a força de’ promoure la mobilització social, tornarà a aplicar-se el nostre tradicional i identitari orde jurídic.

Entre les accions dels cronistes municipals, destaca la insistència. Ens dediquem a reivindicar les condicions lamentables de determinats elements patrimonials. A títol d’exemple, diré que fa anys que demane la restauració de la talla policromada de Sant Abdó d’Estivella del segle xviii. Confie que enguany se’n faça càrrec la Diputació de València. Estic convençut que ‘a força’ d’articles en els mitjans i d’informes seriosos acaben per fer-se reals les nostres sol·licituds.

En definitiva, confiem en nosaltres mateixos. Hem de creure que ‘a força de’ dedicació farem reals els somnis. No hi ha metes impossibles si existix el desig de superar-les.