Un pas endavant en el camí de Giner, Nacho i Hilari, els nous mestres

El Trofeu Mestres – Ciutat de València és una competició que dona als escaleters l’oportunitat d’arrodonir la temporada, més si cap quan no ha estat tan perfecta a escala de títols. La victòria en la final de Giner, Nacho i Hilari fa que peguen un pas endavant en la seua trajectòria, sobretot per al rest i el mitger. El 60 per 35 que els campions van endossar a Marc, Pere i Álvaro Gimeno denota que el trio guanyador està rondant cotes futures importants en els tres campionats considerats com a grans, Lliga, Copa i Individual.

La final del XV Trofeu Mestres – Ciutat de València d’escala i corda va reunir a dos equips alternatius en el que respecta als resultats en les grans competències de la temporada. Cap dels aspirants va poder alçar un gran. Alguns van estar a prop, sobretot el trio que encapçalava Marc, format per una terna de finalistes en els dos títols principals per equips.

En canvi, Giner i Nacho havien destacat en trofeus d’un escaló inferior. El rest de Murla es va quedar a les portes de la Lliga, però es va refer amb el Diputació d’Alacant i altres menors com els de Dénia o Sueca. Per la seua part, el mitger de Beniparrell no havia pogut traduir el seu bon joc i superioritat per damunt de la resta en la seua posició amb títols transcendentals. No obstant això, Nacho s’emporta enguany el Diputació de Castelló, el Villarreal CF i el Tio Pena de Massamagrell. Per ambdós pilotaris, el Mestres és un premi al seu bon fer, així com per a Hilari, el qual estrena el seu palmarés professional.

Pel que respecta a la partida, la igualtat es va trencar amb 30 per a cada costat del lluminós. Giner va patir una sobrecàrrega al gluti que el va obligar a passar per mans del seu fisioterapeuta. Això va deixar gelats a Marc i companyia i, a continuació, el trio roig va sumar el primer joc de la partida al rest. Després de defensar el seu dau (40-30), el murler va tornar als vestidors. A partir d’ací, els finalment vencedors van controlar el joc, a excepció d’un tanteig al dau dirigit pel rest de Montserrat.