Els pisos d’estudiants s’han esgotat a València després dels brots de COVID als col·legis majors Galileo Galilei i Ausiàs March, segons va confirmar el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de València. Les immobiliàries han rebut «dotzenes de peticions» que han esgotat l’estoc i ja només queden habitacions soltes. La demanda de pisos d’estudiants havia sigut, enguany, més baixa, perquè bona part dels universitaris estrangers del programa Erasmus+ s’han quedat als seus països d’origen; no obstant això, aquest mercat s’ha recuperat a última hora. València és una ciutat assequible a l’hora de llogar un d’aquests pisos. Un informe de l’empresa urbanData Analytics revela que els inversors a la capital del Túria guanyen menys que en la resta de grans ciutats universitàries.

El brot de COVID després d’una festa de benvinguda el 26 de setembre al Col·legi Major Galileo Galilei (a la Politècnica) va deixar 168 infectats. Unes setmanes després, un altre brot al Col·legi Major Ausiàs March (que es troba al costat del campus de Tarongers i la Politècnica) va causar 72 contagis. Vicente Díez, portaveu del Col·legi d’API de València, va explicar que l’alarma generada pels brots «va provocar que molts pares tragueren els seus fills de les residències per a evitar contagis. Hem rebut dotzenes de peticions i s’han esgotat els pisos». La plaça d’una habitació individual de 23 metres quadrats al Col·legi Major Galileo Galilei costa 1.058 euros al mes i una habitació triple, 635 euros al mes. Les habitacions individuals a la residència Ausiàs March parteixen dels 863 euros. «En els pisos d’estudiants, les habitacions costen entre 200 i 300 euros», precisa Vicente Díez (especialitzat en aquesta mena de lloguers).

L’informe d’urbanData Analytics (una plataforma d’anàlisi de dades massives que gestiona quatre milions de dades setmanals de 40 fonts diferents) revela que València és molt més econòmica que altres capitals universitàries espanyoles. Un pis per a estudiants de fins a sis habitacions costa de mitjana al districte universitari de la capital del Túria uns 1.288 euros al mes, enfront dels 3.246 que val un habitatge similar a Madrid, els 2.987 euros a Barcelona, els 1.816 a Sevilla, els 1.174 euros a Saragossa, els 1.019 a Granada i els 860 a Salamanca.

L’estudi analitza l’avantatge per a un arrendador d’invertir en el districte universitari, o en un de limítrof, i demostra que València és menys competitiva que la resta de ciutats. El propietari d’un pis d’estudiants a la capital del Túria sol guanyar, en deu mesos, 140 euros més que la resta de propietaris de pisos de lloguer. No obstant això, el guany extra a Barcelona durant el curs universitari és de 4.920 euros, a Madrid de 2.690 euros, a Salamanca de 1.330 euros, a Sevilla de 1.130 euros, a Granada de 1.050 euros i a Saragossa de 720 euros.

Els responsables de la investigació han seleccionat aquestes ciutats perquè alberguen set de les quinze universitats amb més estudiants del país. A València, s’han centrat als barris de la Saïdia i Benimaclet.

Enguany, segons els agents de la propietat immobiliària, els preus dels lloguers d’aquesta mena de pisos han baixat entre un 5 i un 10 %.