Conta Vicente Berenguer Llopis que el Govern marxista de Moçambic recelava d’ell i creia que podia ser un infiltrat de l’Església, però, al mateix temps, la jerarquia eclesiàstica no acabava d’entendre que ell, un missioner, formara part del Ministeri d’Educació moçambiqués. Però aquest teulader, que ha passat 50 anys al país africà, va anar a la seua, que era obrir més i més escoles i fer possible que els xiquets i joves pogueren estudiar i escapar de la pobresa.

 «L’autèntica revolució és l’educació», proclama Berenguer, que, des de 2017, viu a Gata de Gorgos amb la seua germana Paquitina (aquest poble l’acaba de nomenar fill adoptiu, títol que ja li va donar l’Ajuntament de València) i que està desitjant que passe la pandèmia per a tornar a Moçambic. «Teníem el bitllet pràcticament comprat i va arribar el coronavirus. Estem construint cinc aules en un institut als suburbis de Maputo i hem de portar ordinadors per a la classe d’informàtica», afirma aquest missioner de 83 anys.

Va arribar a Moçambic en 1967. A penes tenia 30 anys. El país era una colònia de Portugal i ja lluitava per la independència, que va obtindre en 1975. El missioner de Teulada vivia amb els nadius i va entendre de seguida que la millor via perquè isqueren de l’extrema pobresa era donar-los estudis. «Hi havia una gran desigualtat entre els nadius negres, que vivien en la pobresa total, i les classes dirigents blanques», recorda. El règim colonial el considerava sospitós. «La Policia em va arribar a interrogar cinc vegades». Però ell estava consagrat a obrir escoles.

«Aquells xiquets no tenien res. Els seus pares havien anat a treballar a les mines i molts havien mort. Els xics passejaven pels carrers. Pensava que la manera de donar-los un futur era facilitar-los els estudis. Ara m’escriuen i són advocats i metges», explica el «pare Berenguer», que és com el coneixen a Moçambic.

Quatre dies pres

Quan el país africà va aconseguir la independència, va ser nomenat director de l’Institut Industrial i Comercial de la ciutat de Tete, on feia classes d’economia política i història. També formava part del Ministeri d’Educació que dirigia Graça Machel. El missioner teulader continuava defensant els seus alumnes, contra vent i marea, i no tenia por d’enfrontar-se al llavors govern marxista. Va arribar a estar quatre dies pres. Però també va viatjar com a representant del Ministeri d’Educació moçambiqués a Cuba. «Imagina’t, un sacerdot que representava un govern marxista en un altre país marxista! Els xocava que, en el meu passaport, constara que era un religiós catòlic. I em preguntaven: ‘però vosté és capellà dels que fan missa?’ Els deia que mentre la seua ideologia propugnara que l’educació havia de ser per a tots, estaríem en el mateix bàndol, ja que això és també el que dicta la meua fe».

Amb ajudes d’Espanya (l’ONG Amics del Tercer Món hi va aportar poc més d’un milió d’euros) i d’Alemanya, Vicente Berenguer va continuar obrint escoles i va fundar també el centre de secundària Eduardo Mondiane, on ara hi ha 4.437 alumnes i on 245 joves van graduar-se de Batxillerat el curs passat.