Probablement, quan Pasqual Martorell va cobrir el congrés del PSPV de l’elecció de Joan Ignasi Pla com a secretari general, per davant de José Luís Ábalos, a Alacant, per a Levante-EMV, no s’imaginava que, 20 anys després, seria protagonista del periòdic en què escrivia per haver-se convertit en el rei de la paella i dels arrossos valencians de Costa Rica.

Aquest picassentí de 53 anys, amb dona i dos fills, va decidir deixar la seua vocació, el periodisme, després d’exercir també en l’agència EFE i en Ràdio 9 (d’on va eixir ferit després de negar-se a donar una llista negra amb els periodistes desafectes del PP) i travessar la bassa gran com a responsable de màrqueting d’una empresa d’alimentació a Veneçuela.

Això va ser en 2007 i, en 2010, després d’una vegada de tantes en què va convidar uns amics a dinar, gràcies al calder que li van portar els seus pares, un d’ells va dir que li pagaria per fer una paella en la festa per a celebrar l’aniversari de l’empresa. I va ser un triomf tan gran, que va decidir crear Don Pascualón, paellas a domicilio, amb l’objectiu de cuinar i repartir racions d’arròs. “El nom va ser en honor del meu pare, ja que se’l coneixia així al poble i havia mort feia poc”, explica.

A Veneçuela va nàixer el seu primer fill, però, prompte, la complicada situació social i econòmica que patia el país feia cada vegada més difícil treballar (“havia d’aconseguir l’arròs en el mercat negre”, revela); per això, i atés que la seua dona estava de nou embarassada, va decidir desplaçar-se a Escazú (Costa Rica), on vivien els seus sogres.

“Vam fer un estudi de mercat per a veure com funcionaria Don Pascualón ací i la veritat és que no vam obtindre molt bona percepció. Encara sort que ens vam equivocar”, recorda Pasqual, que parla un valencià amb un clar accent sud-americà. “Un dels ingredients principals en la dieta costa-riquenya és l’arròs, encara que ací el cuinen amb fesols o gambetes i vam haver d’ensenyar-los a menjar-lo d’una altra manera”, explica.

Pasqual no és cuiner. “Però amb 13 anys vaig decidir fer una paella al mas del meu avi per als meus amics i va eixir bona i, des de llavors, ja em vaig quedar amb el paper de paeller del grup assignat”, narra.

Fins al dia de hui, quan Pasqual s’enorgulleix de repartir al mes entre 600 i 700 racions de paella i altres plats com l’arròs negre o de marisc, que té molt d’èxit. “Fins i tot l’any de la pandèmia, vam arribar a oferir més de 8.000 racions, gràcies a la visió empresarial de la meua dona que em va fer cuinar paelles per a quatre persones, mentre que abans només ho feia per a huit com a mínim”, reconeix. A les racions per a portar s’uneix el seu show cooking, és a dir, ell es desplaça a qualsevol lloc a fer la seua paella. “De fet, tinc un calder per a 150 persones, encara que ara, per la pandèmia, està paralitzat”, afig aquest emprenedor.

Les seues paelles també li han concedit reconeixements com, en 2017, el premi Flying Paellamaker, amb què l’organització Wikipaella reconeix els 300 llocs al món on es pot tastar la paella valenciana autèntica. També va guanyar la medalla d’or en la semifinal del Concurs de Paelles Internacional de Sueca.

A més, a Costa Rica, Pasqual s’ha convertit en un referent mediàtic. No hi ha programa de televisió que no haja passat per la seua cuina. És més, aquest mateix dimecres, va participar en un programa de l’ambaixada espanyola. I, encara que troba a faltar Picassent, on té la seua mare i molts amics, “no canviaria aquesta vida”. “El periodisme és vocacional, però la cuina és passió en estat pur”, conclou.