Dos arcs xinesos s’han convertit en un dels arguments estrela del ple municipal del mes d’abril. On més energia han posat govern i oposició. Finalment, s’ha aprovat una moció alternativa que, òbviament, no invalida la construcció de les obres efímeres, sinó que hi afig el fet de dur a terme reunions prèvies amb les entitats veïnals. El debat ha acabat tenint una dosi de plebiscit sobre els pressupostos participatius (DecidimVLC).

Ha sigut el regidor de Turisme, Emiliano García, qui ha rematat les conclusions abans de l’aprovació: “Hem de respectar les iniciatives de la ciutadania, que van avalades pels seus vots. Però ens correspon treballar per arribar a la millor solució. El projecte de l’arc xinés és un reconeixement d’integració i de reivindicació de trets d’una cultura que pot conviure amb la nostra”. Ha admés que “som conscients que s’han suscitat posicions oposades” i ha apel·lat al fet que hi haurà “un debat empàtic. Escoltarem totes les parts. Dilluns ens reunirem amb els veïns i abans ho hem fet amb el trinquet i amb els comerciants. Perquè la proposta siga de consens. Els demane que no facen una confrontació i que col·laboren per a dur-la a terme”.

La lacònica moció alternativa reafirma “el compromís d’aquesta ciutat amb DecidimVLC com a eina de democràcia directa i priorització d’inversions” i “dur a terme la iniciativa plantejada, com totes les sorgides de DecidimVLC, cosa que s’executarà amb el consens màxim amb les parts implicades”.

En els minuts anteriors, però, hi ha hagut confrontació. Ha obert el torn la popular María José Ferrer San Segundo, que és qui va defensar la “revisió excepcional” de la mesura o, dit d’una altra manera, paralitzar el projecte. “La Roqueta no és un barri xinés. És un barri històric. La població xinesa n’és el huit per cent, les botigues xineses són perruqueries i cafeteries, no de productes xinesos”, per la qual cosa el projecte suposa “topificar, per a fer selfies i és categoritzar la realitat de manera distinta”. I va argumentar que “és un barri amb idiosincràsia valenciana, amb patrimoni cultural, com la façana del carrer Xàtiva, que és BIC, que, només per això, hauria fet falta un informe de Patrimoni. Té elements com les falles, el mercat o el trinquet, la federació del qual ja ens ha dit que està totalment en contra de la mesura. Això els “invisibilitzaria”, i ha recordat que “tenen el rebuig d’una plataforma, que s’ha hagut de constituir a dretcient, de la Federació d’Associacions de Veïns, de l’Acadèmia les Arts de Sant Ferran...”.

I conclou que “hi ha millores més urgents que fer. Els pressupostos participatius són un bon element, però pot tindre errors i fissures, que poden ser corregibles. El que importa és que siga amb el suport d’una vertadera inquietud ciutadana. I si hi ha un rebuig frontal, fundat i patent, el que cal fer és corregir la qüestió. Convertir artificialment un barri històric en un parc temàtic suposa una confusió de la part amb el tot per Compromís i PSPV. És un projecte importat i impostat”.

Javier Copoví, de Ciutadans, ha apuntat l’opció que els arcs no tinguen caràcter permanent, sinó que siguen de posar i traure, coincidint amb la festa de l’Any Nou, i José Gosálbez també ha mostrat el seu rebuig a la proposta per la falta de suport quantitatiu i per l’oposició generada.

Elisa Valía ha assegurat que la moció el que pretén és “dissimuladament, qüestionar el procés dels pressupostos participatius”. I que “el PP li té al·lèrgia a la participació. No van fer res que canalitzara la participació durant 24 anys perquè no se la creuen”. I ha atacat la representant de l’oposició. “Revisar el que s’ha votat? M’ho diu de veritat? No m’ho puc creure. Ací no ens trobaran. Això és antidemocràtic. Si vostés arriben al govern, desmuntaran els processos participatius, com han fet en altres ciutats”.

San Segundo s’ha enfadat amb els termes. “De veritat diuen que això és crispar o afavorir la confrontació? Ens hem inventat nosaltres la plataforma veïnal i les negatives de les comissions de falla? Clar que pot ser revisable el procés participatiu. No es pot girar l’esquena a una voluntat i estem parlant d’un canvi per excepcionalitat. Jo no dic que no ho facen, sinó que ho parlen primer amb les entitats”.