Pedro Sánchez completa la decisió més complexa i transcendent del seu mandat. Aquest dimarts, el Consell de Ministres ha aprovat l’indult per als nou presos del procés, amb la pretensió d’obrir una etapa nova a Catalunya i a la resta d’Espanya, amb l’objectiu de passar pàgina del passat i “restituir la convivència”. Un gest durament rebutjat per la dreta però que el Govern vol que siga un “primer pas” cap al “retrobament”. Com defensava el president des del Liceu de Barcelona, l’executiu està disposat a “afrontar el problema”, perseguir la concòrdia, i, per això, “pensant en l’esperit constitucional de concòrdia”, el Consell de Ministres ha donat el vistiplau a la mesura de gràcia.

Després d’una llarga reunió del gabinet —de més de quatre hores—, el president ha comparegut aquest dimarts per a anunciar de manera solemne la decisió en una breu declaració institucional sense preguntes i en les escalinates de La Moncloa, en la qual ha reiterat la seua argumentació i ha recordat que, “després de sospesar les raons a favor i en contra” de la mesura, el Govern ha estimat que hi ha “raons d’utilitat pública” que aconsellen el perdó als nou empresonats de l’1-O. Llavors, ha explicat els grans trets de l’acord del Consell de Ministres. Es tracta, primer, d’indults parcials, ja que es commuten “les penes pendents de presó, però es mantenen les condemnes per inhabilitació de tots els condemnats”.

A més, és una mesura reversible: els indults queden condicionats “al fet que no es cometa un delicte greu durant un termini de temps”. En cas contrari, el perdó quedaria “sense efecte”. Encara que ell no ho ha precisat, aquesta condicionalitat serà de tres a sis anys, segons el penat. Els nou expedients, cada un d’unes 30 pàgines, són individualitzats.

El nord que guia el “camí” del Govern, “i n’hi ha”, és que Catalunya no és possible sense Espanya, ni Espanya sense Catalunya

Sánchez ha al·legat que “no està en qüestió” la via judicial, que va concloure amb la sentència ferma del Suprem de 2019. Ha afirmat que “ara és el moment de la política, de passar pàgina”, el moment de “tornar a la via que mai es degué abandonar”, de “concentrar” totes les “energies a millorar la vida” dels ciutadans en “aquest temps de dificultats i esperances”. Segons el parer del president, la “doble certesa” que Catalunya sense Espanya no seria europea, ni pròspera, ni plural” i que Espanya sense Catalunya “no seria Espanya”, és el “nord” que guia el camí del Govern, “i hi ha camí”.

“Enteniment i no enfrontament”

El cap de l’executiu, enfront de les acerades crítiques de l’oposició, ha esgrimit que ha pres la decisió que és “millor per a Catalunya” i per a la resta d’Espanya i “la més adequada a l’esperit de concòrdia de la Constitució”. Els indults, ha seguit, en línia amb el que ha manifestat a Barcelona, afecten nou dirigents independentistes, però “estan sobretot dirigits als molts catalans que se senten solidaris amb els que no estan presos i també a molts altres que no van donar suport als seus actes però sí que creuen que ja han complit suficient càstig”.

De nou, Sánchez ha insistit que la mesura de gràcia no exigeix als seus beneficiaris “canviar d’ideals”, ni el Govern “espera tal cosa”. De fet, els condemnats no van ser “sancionats [pel Tribunal Suprem] per les seues idees, sinó pels seus actes contraris a la legalitat democràtica”. El president ha emfatitzat que la Constitució no és militant, però sí que exigeix que totes les idees es defensen “en el marc de la legalitat i amb respecte als drets de tots”. Així que el Govern “treballa i continuarà treballant per a l’enteniment, no per a l’enfrontament”.

El president mira al futur amb “més optimisme” i augura que hi haurà “dificultats” en el camí, però que “val molt la pena recórrer-lo”

L’executiu, ha continuat, pretén “obrir un temps nou de diàleg i bastir ponts de concòrdia” —una altra paraula fetitxe— entre persones molt allunyades ideològicament, però que no es poden ignorar. Ha augurat que hi haurà “dificultats” en el camí, però que “val molt la pena recórrer-lo”, i l’obligació del Govern és “ajudar” a aconseguir aquest “futur millor” a Catalunya i Espanya. “Hui, mirem el futur amb més optimisme”.

Per a Sánchez, la democràcia espanyola “demostra hui la seua grandesa” i és “una bona ocasió perquè demostren la seua els qui la qüestionen”. Un avís clar a l’independentisme: ara són les forces sobiranistes, deia, les que han de correspondre al gest arriscat de l’executiu i fer el seu pas.

Tres exconsellers amb pena complida

L’octubre de 2019, el Tribunal Suprem va condemnar a penes d’entre 9 i 13 anys de presó els nou líders independentistes pels delictes de sedició i malversació. A Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern i líder d’ERC, se li va imposar la pena més alta, 13 anys. Tres exconsellers (Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa) van ser condemnats a 12 anys de presó; i els altres dos (Josep Rull i Joaquim Forn), a 10 anys i mig, per haver sigut absolts del delicte de malversació.

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va ser sentenciada a 11 anys i mig per sedició, el mateix delicte pel qual se’ls van imposar nou anys a l’exlíder de l’ANC i actual secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i al líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Els exconsellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs van ser condemnats pel delicte de desobediència a multa i inhabilitació, però el Suprem ja va declarar complida, fa menys de dues setmanes, la pena que els va imposar.