Khaled, de 59 anys i amb una paràlisi del 88 % després de patir un ictus, podrà continuar vivint a la seua casa de Paterna, adquirida per un fons voltor que va demanar-ne el desnonament després de no reconéixer el contracte de lloguer que mantenia amb l’amo anterior.
La intervenció urgent de la Direcció General d’Emergència Residencial de la Conselleria i de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Paterna, després de la mediació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València i Paterna, ha aconseguit paralitzar in extremis el desallotjament previst per a aquest divendres a les 10.30 hores, després de presentar diversos informes de vulnerabilitat de l’afectat, que només cobra una ajuda de 288 euros, amb la qual sobreviuen ell i la seua dona, que es dedica a cuidar-lo, a conseqüència del seu greu estat de salut. LA PAH ha mobilitzat els seus agents per a impedir el desallotjament i, després de més d’una hora i mitja esperant a la porta de l’habitatge siti al carrer Murta, a Valterna, amb la intenció d’impedir el desallotjament, el servei comú de notificacions ha decidit paralitzar el desnonament davant de l’absència de la jutgessa, que es trobava de vacances i, per tant, no podia estudiar els nous informes presentats per les administracions.
“Hem tingut molta sort de conéixer gent que ens ha ajudat tant, perquè anàvem perduts. Als jutjats no ens van voler escoltar, fins que vam conéixer la gent de la plataforma Stop Desnonaments, que ens va posar en contacte amb Conselleria i amb l’Ajuntament, que aquest dijous, malgrat ser festiu, han estat treballant en aquest cas des de les 9 del matí fins a les 20 hores de la nit, que han enviat escrits als jutjats i tot per a poder paralitzar el desnonament, cosa que ningú ens havia dit que es podia fer”, explica Ali, nebot de Khaled, que fa de portaveu de la família.
Khaled tenia un contracte de lloguer, però l’amo de l’habitatge no va poder pagar la hipoteca i el pis va passar a ser propietat de Banco Marenostrum, que, al seu torn, li’l va vendre a BTL Spain, un fons voltor que no va reconéixer el contracte de lloguer i va demanar el desnonament. “El meu oncle té la cèdula d’habitabilitat, contracte de llum i aigua, l’empadronament i feia un any que pagava el lloguer, fins que un fons voltor s’apropia de l’habitatge, li diu que no reconeix el contracte de lloguer i que és un ocupa. Un senyor té un infart cerebral i, després d’un any pagant, el converteixen en un ocupa, però ell no ho és”, explica Ali.
El cas de Khaled, de 59 anys, és extrem. Refugiat palestí al Líban, es va mudar a Espanya fa ja més de 20 anys —té nacionalitat espanyola—, on treballava com a comerciant de taulells. Tot va canviar quan fa tres anys va patir un ictus que el va deixar en coma 15 dies i que, després d’estar tres mesos a l’hospital i més de sis mesos en rehabilitació, li va deixar una incapacitat del 88 %. Des de llavors, el seu nebot Alí ha estat lluitant per tramitar una pensió, perquè els seus oncles sobreviuen només amb una ajuda de 288 euros. Ha sol·licitat la pensió contributiva a recomanació del seu advocat, que li ha sigut denegada per uns mesos, ja que es requereixen 9 anys cotitzats i només portava treballant poc més de 8 anys. Ara es troba en procés de demanar la pensió no contributiva, de 402 euros, però que pot arribar als 604 euros amb el reconeixement de gran invalidesa, cosa que ha retardat el procés. “Van tardar més de dos anys i mig a reconéixer la minusvalidesa i, quan per fi tenia tots els papers en regla, a principis de 2020 va arribar la covid i era impossible que et donaren cita”.
A part de la pensió no contributiva amb el grau de gran invalidesa, des de Conselleria es començarà a tramitar l’ajuda de dependència. Des de l’Ajuntament de Paterna també han sol·licitat a l’EVHA una petició urgent d’habitatge social per a Khaled i la seua dona.
“Demanem als jutjats que unifiquen una pràctica doctrinal”
José Luis González, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, considera “intolerable” que hi haja jutges que emeten ordres de desnonament davant de la falta de documents o amb informes de vulnerabilitat. “Li hem sol·licitat a l’Audiència Provincial, al fiscal en cap de València i al degà que unifiquen una pràctica doctrinal. Els demanem que, si hi falten documents clau, que abans d’ordenar el desnonament, els demanen als tècnics o als afectats, però que no desnonen, i més quan es té un informe de vulnerabilitat que, a més, el fa gent professional de Serveis Socials. Ja està bé, nosaltres no consentirem que hi haja desnonaments de famílies vulnerables que compleixen els requisits dins del marc legal”, conclou.
