València té forma d’ocell amb les ales esteses. De rata penada o d’ocell fènix, que opinions n’hi ha per a tots els gustos, sobretot si s’até a l’emblema identitari —la rata penada— o a les reproduccions habituals de l’alat mític —l’ocell fènix—. Almenys sí que se li posa imaginació a la pareidolia. Poc importa, perquè el veritablement important és la impressió que provoca la imatge. És el que ha succeït amb una de les últimes fotografies obtingudes de la ciutat i que va fer l’astronauta Thomas Pesquet des de l’estació espacial internacional, dins de la sèrie que, amb regularitat, sol publicar de paratges de la Terra.

Es tracta d’una imatge molt poc habitual en la cartografia de la ciutat: està virada, en direcció est-oest, que és la línia en què es desplaça l’estació. El més normal, però, és associar mapes i fotos de la ciutat a una imatge nord-sud, en la qual l’albufera i el seu entorn queda en la part inferior de la pàgina.

Amb aquesta nova perspectiva, publicada en totes les xarxes de l’astronauta, s’ha identificat ràpidament l’ocell estenent de manera majestuosa les “ales”.

La de l’esquerra de la foto és la façana costanera del nord: Port Saplatja, els polígons industrials d’Albuixech i Massalfassar, la Pobla de Farnals i el Puig de Santa Maria. A la dreta, l’“ala” la formen els pobles a la dreta de la pista de Silla: Alfafar, Benetússer, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, etcètera. Pinedo i el Saler queden massa tènues, un poc més amunt, i a penes es distingeixen en la gran taca fosca de l’Albufera.

El cos l’acaben formant tant el nucli urbà com els pobles i les ciutats dels voltants. No obstant això, el que acaba per donar-li la imatge d’ocell és el joc de llums i ombres que Pesquet, que es troba des de fa mesos a l’EEI, explica: “Les masses ombrejades en plena ciutat són els camps de l’Horta, irrigats amb un sistema de més de mil anys per a adaptar l’agricultura a les condicions climàtiques de la regió”. Després de la lliçó científica, ve la seua interpretació lliure, que en aquest cas no és la d’un mite alat, sinó d’una espècie de Gargantua: “Estic segur que la gent que hi viu al voltant o la que treballa en els molls no s’ha adonat que el seu port és tan pintoresc des de l’espai, com mandíbules menjant-se els vaixells en la nit. És irònic perquè és el contrari: el port ofereix recer als vaixells. Això sempre em fa pensar que els vaixells estan més segurs en un port, però no estan fets per a això”. A part dels seus treballs científics i de les seues fotografies, Pesquet ha aparegut recentment en els televisors de tot el món durant la clausura dels Jocs Olímpics de Tòquio, en la qual va interpretar amb un saxofon una part de La Marsellesa, dins de la presentació oficial de París com a seu de 2024.

La imatge, d’altra banda, ha generat un punt de controvèrsia, perquè l’enginyer gal situa València a Catalunya. Per a diferenciar-la de la ciutat francesa del mateix nom del departament de la Droma, no dubta a escriure: “València (el port de Catalunya, no la capital de la Droma), cosa que li ha generat no només nombroses correccions, sinó també retrets pels seus “coneixements de geografia”.