Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La cessió com a patró

L’arribada de Nico, cessió simple del Barça, confirma la pauta de Meriton de reforçar el València sense comprometre el llarg termini

Gennaro Gattuso, en el partit de presentació del València contra l’Atalanta | EFE/MANUEL BRUQUE

Gennaro Gattuso veurà reforçat el seu centre del camp amb l’arribada de Nico González (la Corunya, 2002), procedent del FC Barcelona, en una cessió per una temporada sense opció de compra. El club de Mestalla es farà càrrec de la fitxa del jove futbolista, que encaixa en el perfil creatiu que reclama el tècnic italià per a la medul·lar, a l’espera de la resta de moviments. Malgrat la seua joventut, Nico, fill de Fran, mític jugador del Deportivo, és un futbolista de grans condicions per a jugar de 6 i de 8, amb una forta capacitat mental malgrat la seua curta edat i, que per a continuar creixent, necessita un context com el que se li presentarà a Mestalla, amb garantia de minuts i estant molt exposat i molt exigit.

El Barcelona, per la seua banda, vol que el jugador acumule minuts. L’eixida del jugador a penes tindria impacte en la massa salarial l’equip, però el club necessita alliberar dorsals per a poder inscriure els nous fitxatges. Sense opció de compra, Gattuso veuria com augmenta, en el curt termini, el ventall de recursos en un centre del camp mancat d’efectius per a la rotació i amb un limitat pla B.

Sense llarg termini

D’aquesta progressió pot beneficiar-se en el curt termini un València que continua consolidant una política de reforços en la qual no impera l’arrelament a llarg termini. Si bé és cert que la fórmula de la cessió simple s’està propagant com una via per a fitxar en temps d’estretors financeres en tot el sector, en el València es podria dir que ja forma part d’un patró. De moment, més enllà del fitxatge a cost zero de Samu Castillejo, els fitxatges demanats per Gattuso han arribat com a préstecs sense possibilitat de compra. L’Atlètic ja va cedir el seu extrem Samuel Lino per aquesta via, i alguns dels fitxatges que sonen en aquest mercat d’estiu s’ajustarien a aquest marc, com el possible retorn de Bryan Gil, principal candidat per a succeir Gonçalo Guedes, traspassat al Wolverhampton.

Les cessions s’han imposat en les últimes tres temporades a les compres en propietat de futbolistes. Només en els casos d’Hugo Duro i Giorgi Mamardashvili, amb un gran nivell esportiu i opcions de compra assumibles, el València es va quedar en propietat futbolistes cedits. Per contra, en altres jugadors cedits, no va pagar l’opció o directament no n’hi havia. Així va succeir amb Bryan Gil, Omar Alderete (encara en cartell), Ilaix Moriba, Ferro, Cutrone, Oliva i Florenzi. L’estiu passat, amb la signatura del conveni amb CVC que reserva un percentatge (15 %) per a fitxatges, el València va fitxar futbolistes com a “patrimoni”, com és el cas de Marcos André.

Amb l’eixida milionària (32 milions més primes) de Guedes i el major oxigen en el fair-play per l’eixida de Jasper Cillessen, a la qual podria seguir la de Maxi Gómez, queda per veure quin és el plantejament del València en les setmanes de mercat que queden. En aquesta equació ha d’equilibrar l’arribada de reforços que pretén Gattuso, en propietat o com a cessió, i disposar de més fortalesa financera per a refrescar les escomeses per a les ampliacions de contracte dels capitans José Luis Gayà i Carlos Soler, que d’ací a només quatre mesos es poden convertir en agents lliures.

Compartir el artículo

stats