El president de la Generalitat, Ximo Puig, està a l’espera d’“un informe rigorós i tan delimitat com siga possible” per part de la direcció del dispositiu de l’incendi forestal de Bejís per a saber el que va succeir en l’incident del passat dimarts en un tren de la zona, on va haver-hi diversos ferits, i “per què en cada moment es van adoptar decisions”.
Així ho ha exposat respecte a aquest succés que investiga la Policia Judicial de la Guàrdia Civil en el qual cinc passatgers d’un tren que anava de València a Saragossa van patir cremades i 11 van requerir assistència en interrompre la seua marxa per la proximitat de les flames. Renfe va assegurar que ningú els va avisar dels possibles incidents i que la maquinista va parar el tren en veure el fum.
Puig, després de la reunió del Cecopi, ha insistit que l’incident està sota investigació judicial i que no vol interferir-hi ni “aportar una nova versió a les múltiples que hi ha”, ja que és una cosa que dirimiran els perits a partir dels informes de Renfe i de la direcció de l’incendi. “S’arribarà fins a les últimes conseqüències, per descomptat, i s’hauran d’assumir les responsabilitats corresponents”, ha asseverat.
Això sí, ha destacat que cal contextualitzar el moment en el qual es va produir el succés, quan va haver-hi “un canvi disruptiu enorme i terrible del vent” que va suposar “prendre amb caràcter immediat la decisió correcta d’evacuar Bejís”. De fet, ha apuntat que quan ell va eixir del Centre de Coordinació d’Emergències a l’Eliana a les 14.45 hores no estava prevista l’evacuació i “abans d’arribar” al Palau de la Generalitat es va decidir que sí.
Preguntat per si la Generalitat hauria d’haver avisat Renfe, Puig ha concretat que és una cosa que es desconeix “en aquest moment” perquè no són conscients de quina va ser “la dinàmica de la situació”. Tampoc ha volgut entrar en què va passar exactament dins del comboi i si la conductora va demanar als viatgers que no n’isqueren, ja que considera que no seria “rigorós” per la seua part “aportar una visió que encara no està absolutament confirmada” i que ha de determinar la justícia.
El que sí que és clar, al seu entendre, és que en un incendi d’aquestes característiques “cada vegada és més necessària la màxima capacitat de reacció ràpida” perquè l’evolució del foc no és tan previsible com abans davant dels bruscos canvis de vent.