L'artista Rafael Blasco Ciscar, Rablaci, fill de l'exconseller Rafael Blasco i l'exdirectora de l'IVAM Consuelo Ciscar, inaugura la segona temporada de l'espai multidisciplinari El Cau del Roure amb l'exposició «Fuera de lugar». La mostra exhibirà la producció més recent i inèdita de l'artista valencià, composta principalment per l'assemblatge, la transformació i la composició amb materials recollits en exploracions a abocadors il·legals.
L'exposició, que s'inaugurarà el pròxim 22 de setembre, s'emmarca en un cicle dedicat a l'escultura contemporània, «un art que no troba fàcilment espai en les galeries del circuit comercial», diuen des de la galeria. «Obrim aquesta segona temporada expositiva il·lusionats per acollir Rafael en el nostre projecte i presentar les seues últimes creacions en les quals s'ha submergit buscant materials i deixalles per a donar-los una nova oportunitat, traient-los ‘Fora de lloc’, brindant-nos així la seua primera exposició a la seua ciutat natal, una mostra insòlita, atractiva i innovadora dins de la seua evolució creativa», expliquen Vicent Vila i Roberto Martínez des d'El Cau del Roure.
Blasco, que va estar imputat en el cas IVAM per irregularitats en la gestió del museu durant l'etapa de sa mare, ha creat aquestes peces a partir de tubs metàl·lics, peces de màquines, fragments d'armadures, blocs de ciment o arrossegaments de cables recollits en abocadors o desballestadors. L'artista presenta en paral·lel tres sèries escultòriques que, encara que difereixen formalment, acaben remetent als mateixos conceptes i pretenen fusionar-se a manera d'instal·lació. Com assenyala Pilar Carpio, comissària de l'exposició i membre de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art, «Rafael va creant tot un univers escultòric en el qual l'àmbit orgànic tracta amb l'arquitectònic i el que és còncau amb el que és convex per a, a partir de les formes i les textures de tan variats i reciclats materials, i gràcies a la seua intel·ligència i a l'habilitat de les seues mans, forjar, en el que caldria descriure com una vertadera talla de l'espai, perímetres de buit, geometries de volum intern o estructures bidimensionals». Per a la comissària, les obres de Blasco Ciscar són «com vertaders poemes espacials en els quals ètica i estètica s'alien indissolublement».
