El Ministeri de Cultura ha consignat per primera vegada en els pressupostos generals de l’Estat una despesa pluriennal de 3,5 milions d’euros per a ampliar la biblioteca del carrer Hospital. Els comptes del Govern per al pròxim any preveuen per a la Biblioteca Pública de l’Estat a València una primera anualitat de 55.000 euros per a 2023, que es destinarà a la redacció del projecte d’ampliació de la biblioteca i antic hospital general que gaudeix de màxima protecció patrimonial com a bé d’interés cultural. Per a 2024 es destinen un milió d’euros, 1,5 milions per a 2025 i una última anualitat de 900.000 euros per a 2026.
L’alcalde, Joan Ribó, va sol·licitar fa dos anys a l’Estat l’ampliació de la biblioteca, titularitat de l’Estat però de gestió autonòmica, amb l’objectiu de completar i dignificar un entorn de gran valor patrimonial on es troba no només l’antic hospital medieval i actual biblioteca de la Comunitat, sinó també l’església de Santa Llúcia, el Col·legi de l’Art Major de la Seda (els dos restaurats pel mecenatge privat de la Fundació Hortensia Herrero) i l’edifici modern del Muvim, obra de Guillermo Vázquez Consuegra, autor també del disseny i la remodelació del jardí del Museu de 2012. El jardí va quedar incomplet llavors pendent del projecte d’ampliació de l’Estat que afecta els terrenys de la façana que dona al carrer Hospital.
La previsió, tal com va informar aquest diari, és que l’ampliació de la biblioteca respecte la trama del conjunt medieval de l’hospital d’“innocents i folls”, l’origen del qual es remunta al segle XV i que va ser el germen del primer hospital general, derrocat quasi per complet en els anys 60 del segle XX. Del conjunt original va quedar el creuer, que en els anys 70 es va habilitar com a biblioteca, i la planta de creu del qual va ser habilitada en la dècada dels anys 70 del segle passat com a equipament cultural.
El projecte preveu l’ampliació de la biblioteca en la zona nord-oest de l’edifici que ocupava la infermeria del segle XVI, la qual recrearà el claustre original de l’immoble. Al mateix temps, es planteja l’eliminació en la zona est d’una xicoteta habitació que, com a element impropi, desfigurava la planta amb forma de creu.
La biblioteca dona servei diari a prop de 2.000 persones, per la qual cosa la seua gran afluència feia necessària una ampliació per a nous fons i depòsits. A més, l’edifici patia des de feia dècades problemes d’accessibilitat, de seguretat i de funcionament per a la mateixa biblioteca. Era una de les preocupacions de Joan Ribó des del seu accés a l’alcaldia de València, expliquen fonts de l’equip de Govern. Es dona així solució a una problemàtica complexa, que s’ha abordat entre les tres administracions que tenen competències sobre aquestes, ja que l’històric edifici és propietat de l’Estat, el gestiona la Generalitat i estipula els seus usos el consistori, encara que part del sòl és propietat de la Diputació de València.
L’ampliació de la biblioteca s’inclou en el Pla especial de Ciutat Vella i requerirà un canvi d’usos i cessions dels terrenys que són propietat de l’Estat i de la corporació provincial.
L’Ajuntament de València va encarregar en 2020 a Aumsa un projecte unitari per a abordar per fases, és a dir, d’una banda, la remodelació de l’entorn i, d’una altra, l’obra d’ampliació.
L’execució del projecte serà a càrrec del govern central, que elaborarà un pla director per a construir-lo per fases, mentre que l’Ajuntament visarà totes les llicències necessàries per a aprovar-lo. La intenció d’alcalde és deixar les obres encaminades en aquesta legislatura.
