Arribarà un futur distòpic i sense memòria en el qual els carrers es reconeixeran per un número (no és tan absurd: ja estan la Fifth Avenue i la 42nd Street de Nova York), però, mentrestant, es manté la beneïda tradició de posar noms i fer història en la llista de carrers. Això sí, l’elecció dels noms sempre genera debat. I això passa ara a Pego. L’Ajuntament, governat per PSPV i Ciutadans de Pego, ha posat en marxa una consulta pública perquè els veïns trien el nom de la nova biblioteca. Les dues opcions són Carmen Alemany, experta en literatura hispanoamericana i una de les hispanistes més importants de l’actualitat, i Carmel Giner Bolufer, historiador, arqueòleg i arxiver de formació autodidacta que va ser cronista de Pego i les investigacions del qual van cridar fins i tot l’atenció del prestigiós medievalista francés Pierre Guichard.
No obstant això, el PP volia introduir una tercera alternativa en l’enquesta i que els veïns també pogueren votar per posar a la biblioteca el nom de Cervantes. Aquesta opció la va rebutjar el Ple. El portaveu popular, Ferran González, va defensar aquesta denominació, ja que l’edifici que s’està rehabilitant per a convertir-lo en biblioteca és l’antiga escola Cervantes.
Tanmateix, l’autor del Quixot ja està doblement present en la llista de carrers pegolina, com va explicar la regidora de Cultura, Laura Castellà. El principal passeig del poble i el camp de futbol s’anomenen Cervantes.
Mentrestant, Compromís va advocar perquè la biblioteca porte el nom d’una veïna de Pego relacionada amb el món de la cultura i la ciència. El regidor valencianista José Eduardo Alcina va instar a corregir l’enorme bretxa de gènere que hi ha en la llista de carrers local. De fet, només 9 carrers i places porten nom de dona davant dels 74 que estan dedicats a homes. A més, només hi ha tres dones de Pego en la llista de carrers: Maria Cambrils, Dolores Sendra i Carolina Sala. Les altres sis dones són santes, una reina i una esportista alacantina. L’edil de Compromís va subratllar que urgeix batejar espais públics amb noms de dona i, de fet, es va mostrar partidari que la biblioteca porte el nom d’una dona pegolina.
Els noms també reflecteixen l’evolució de la societat. Així ho va apuntar Laura Castellà, que va sostindre que l’escola Cervantes “abans va ser Escola Nacional Graduada i així és com la coneix la meua àvia, mentre que el meu fill no ha conegut la plaça de la Quintana i sí la Maria Cambrils”.