Santoral del día

21 de novembre: Fra Bonaventura d´Arroyo Cerezo

21-11-2015Meneame

Hui dia 21 de novembre, a la catedral de Barcelona, serà beatificat, juntament amb vint-i-cinc caputxins més, el valencià Fra Bonaventura d´Arroyo Cerezo, nascut en aquesta aldea de Castielfabib, al Racó d´Ademús.
Tomàs Díaz Díaz, nom de baptisme de Fra Bonaventura, fill d´uns senzills llauradors, va nàixer a Arroyo Cerezo el 7 de març de 1913. Als tretze anys va manifestar el seu desig de ser capellà, i es traslladà amb els seus pares a Barcelona, on van viure molt pobrament. Com tants valencians del Racó d´Ademús, entre ells, uns anys més tard, l´escriptor Francesc Candel, la família de Tomàs va emigrar a Catalunya.
El jove va ingressar al Seminari Menor i posteriorment al Major de les Corts, des d´on anava cada dia al Seminari Conciliar de Barcelona, al carrer de la Diputació. Tomàs, que va aprovar els quatre cursos de llatí, en temps de vacances tornava al seu poble.
Sent confessor del Seminari el P. Esteve de la Garriga, Tomàs li va manifestar el desig que tenia de ser frare caputxí. D´aquesta manera el jove va vestir l´hàbit el 21 de setembre de 1930, canviant el nom civil de Tomàs, pel de Bonaventura d´Arroyo Cerezo, tal i com els caputxins tenen per costum: el seu nom i el poble d´on són.
Fra Bonaventura va fer la professió temporal al convent caputxí d´Arenys de Mar el 26 de setembre de 1931. Va cursar la Filosofia a Olot i la Teologia, entre Sarrià i Palma de Mallorca, mentre feia el servei militar. Al maig de 1936 va fer la professió solemne i rebé les Ordes Menors al convent de Sarrià, on el va sorprendre l´alçament feixista. El 19 de juliol de 1936, Fra Benigne de Canet, frare guardià del convent de Sarrià envià Fra Bonaventura a dormir fora del convent, com tots els altres frares estudiants. Bonaventura, que tenia 23 anys i acabava de fer la professió solemne com a frare caputxí, va ser acollit al Seminari de les Corts. Però un familiar seu li buscà una casa amb més garanties de seguretat que el Seminari. Primer va provar a una casa de Gràcia, però al final s´amagà a casa dels Srs. Miró, al carrer de la Sagrera nº 111. Durant els mesos que Fra Bonaventura va passar en aquesta casa, es va mostrar comunicatiu amb tothom, alhora que feia llargues estones de pregària.
Bonaventura va ser aconsellat que deixara la vida de frare, per tal d´escapar de la persecució religiosa, tot i que el jove caputxí mai no ho va acceptar. Al contrari, es va afermar en la seua vida i li respongué a l´amic que li va donar aquell consell: "Jo no ho deixe. I si em maten, què millor que donar la vida pel Crist".
El 24 d´agost de 1936 els milicians van registrar diverses cases del veïnat, i quan van arribar a casa dels Srs. Miró, Bonaventura manifestà que era estudiant novici equatorià, per tal de no ser detingut. Però assabentats que el jove no era d´aquell país llatinoamericà, Fra Bonaventura fou detingut, juntament amb el Sr. Miró. El jove frare va demanar perdó als milicians per haver-los enganyat dient-los que era de nacionalitat equatoriana, mogut per la por, i defengué la religió amb una discussió amb els anarquistes que l´havien detingut. Els milicians van acusar Fra Bonaventura de ser contrari al proletariat pel fet de ser religiós. I el jove respongué: "No tinc por. Si he de donar la vida per millorar la sort de la humanitat o les condicions de vida dels treballadors, l´oferisc gustosament. Per la creu he entrat a l´Orde i per la creu vull morir". Fra Bonaventura va rebre la palma del martiri la matinada del 25 d´agost de 1936 a la carretera de la Verneda. Abans de morir, el jove caputxí valencià digué: "Podeu matar-me però sóc innocent i done la vida per Déu". I morí amb el nom de Crist Rei als llavis.
Aquests vint-i-sis frares caputxins assassinats "in odium fidei", ens són exemple de fidelitat a la fe, ja que quan arribà el moment de la prova, els vint-i-sis màrtirs no es van fer arrere, donant així el seu testimoniatge suprem d´amor al Crist.
Amb la beatificació de hui de Fra Bonaventura d´Arroyo Cerezo i dels altres vint-i-cinc màrtirs caputxins, l´Església reconeix les virtuts heroiques d´aquest frares que van donar la vida per Jesucrist. Així es porta a terme el manament del papa Francesc, quan el passat dia 6 de juny va autoritzar la Congregació per a la Causa dels Sants, a promulgar el decret que reconeix el martiri d´aquests caputxins, que han de ser per a nosaltres un estímul en la nostra vida com a cristians.