En l'antic règim, que és el cas del que parlem, el paper de la dona sempre estava supeditat al seu estat civil, així ho posen de manifest els documents notarials. O bé era donzella, filla de, muller de, viuda de, beata o monja. Nobles o vassalles, totes elles actuaven baix la catalogació d'aquests grups socials. El baró del qual depenien, o l'absència d'aquest en el cas de les religioses, marcava doncs la pertinença a un o altre. És per això que la troballa a l'arxiu del Col·legi de Corpus Christi de dos documents del segle XV, en els quals apareixen dues dones sense ningun d'aquests qualificatius, ens va cridar poderosament l'atenció.
El primer dels documents es tracta d'uns capítols signats en 1474, entre l'aleshores senyor d'Alaquàs, el misser Jaume Garcia d'Aguilar, i una sèrie de personatges del poble, cristians i sarraïns. Desgraciadament, no podem gaudir de la totalitat del document ja que el notari, Francesc Peres, deriva el text complet al llibre notal d'aquell any, el qual no es conserva. En aquest acte es dona compte del que pactaren les dues parts, el senyor i els vassalls, per tal de «conservar e augmentar lo ofici de obra de terra, e dels seus dits obrers». Cal dir que des que sa mare, Úrsula Aguilar, va comprar el senyoriu d'Alaquàs als Vilaragut, són moltes les accions en benefici de l'obra de terra d'Alaquàs, com l'arribada de nous mestres i operaris.
Així doncs, és en aquest context en el qual apareix Elionor Mateu, i ho fa dues vegades en el document, en l'últim lloc dels cristians que el signen: «magnificum Jacobus Garcia de Aguilar, legum doctor, dominus loci predicti parte ex una, et dictus Ferdinandus, magister operis terre, Jacobus Cardona, faber, Bernardus Casals, magister operis terre, Rodericus Bernardi, magister operis terre, Elionor Matheu, Ali Alami, magister operis terre, et Ali Cilim, alias Caxut, Hazmet Hilel, Curruch, Azmet Cocentani, Moetdim Çuleymen, Azmet alias Tagari, vicini dicti loci de Alaquas, parte ex altera». «Los capitols davalls escrits son estats concordats, pactats, avenguts e stipulats, per, e entre lo magnifich micer Jaume Garcia de Aguilar, senyor del loch de Alaquas de una part, e en Ferrando Falces, mestre de obra de terra, en Jaume Cardona, ferrer, Bernat Casals, obrer de dita obra de terra, Rodrigo Bernat, per semblant obrer de obra de terra, Elionor Matheu, Ali Cilim, alias Caxut, Azmet Hilel Curruch, Azmet Cocentani, Moetdim Çuleymen, Azmet, alias Tagari, Ali Alami, obrers de obra de terra, moros, vehins del dit loch de Alaquas, de la part altra».
En tots dos, apareix darrere del mestre Roderic Bernat, i sifora la seua esposa, ho diria. És una errada que el notari va cometre dues vegades? Sincerament, no ho creguem. Es tracta d'una mestra o una obrera d'obra de terra que, per ser dona, no mereix aquest títol, que és el que hauria de qualificar-la. Que sapiguem és la primera dona documentada d'aquest ofici. Una nova dada ben interessant.
El segon document és molt més tangencial, però no per això menys valuós. De vegades, algunes dades significatives es troben amagades en un text farragós. Aquest correspon a l'autorització que dona en 1484 el senyor de Xirivella a un matrimoni d'aquest lloc perquè pogueren carregar un censal sobre les seues propietats. Aquest acte purament formal ens aporta una dada realment sorprenent. En la relació dels béns immobles que es van a hipotecar, se'n detallen les confrontacions i d'una de les cases diu que limita «cum hospicio quod olim erat Yolantis, baiulisse loci de Alaquaç», és a dir, amb la casa que abans era de Violant, batlessa del lloc d'Alaquàs.
Hem de confessar que, si la troballa anterior ens va resultar fascinant, aquesta ens deixa sense paraules. La batlia era l'ofici encarregat dels drets i de les rendes pertanyents a la hisenda i el patrimoni reial. Tot i que no es conserva cap registre d'aquest ofici a Alaquàs, gràcies a altres documents notarials ens consta el cobrament del dret de quema, un impost sobre el tràfic de mercaderies entre els regnes de Castella i València.
Al Regne hi havia un batle general, del qual depenien els batles locals. Cal dir que Baltasar Pardo de la Casta i el seus fills Joan Antoni i Pere (els dos primers senyors d'Alaquàs) varen ocupar la Batlia General de la Ciutat i Regne de València. En tots els anys que fa que estem investigant no hem trobat cap cas en què aquest càrrec l'exercira una dona. Tots els que coneixem eren homes: Joan Peiró, el 1461; Llorens Garcia, el 1474; i Jaume Cardona, el 1480.
En un món en què els homes eren els únics protagonistes, de tant en tant apareixen excepcions extraordinàries. Han de saber, però, que aquestes dues singularitats no són les úniques a Alaquàs. Als segles XV i XVI, dos homes de raça negra ocuparen al poble el càrrec de nunci, el pregoner. Tot un exemple del tarannà de les seues senyores i senyors.Elionor i Violant mereixen el nostre reconeixement. A elles, salut i honor!