Desde la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià volem expressar la nostra indignació per l´esborrany del decret de plurilingüisme del conseller d´Educació. El nostre col·lectiu, com a professionals de la llengua, ens reconeixem, igual com el senyor Font de Mora, partidaris entusiastes d´un nou marc educatiu plurilingüe que garantisca plenament que l´alumnat valencià finalitze l´educació obligatòria amb uns nivells òptims de capacitat lingüística, no sols en la llengua pròpia, sinó també en la llengua cooficial i en altres llengües estrangeres.
Però la situació evident de precarietat que pateix el nostre sistema educatiu públic des de fa molts anys ens fa pensar que la pretesa injecció extraordinària d´anglés en el currículum educatiu no és més que un romanç, una altra ocurrència del senyor conseller, que (igual que amb el xinés mandarí) només pretén embolicar la troca. Perquè no cal tindre una vista privilegiada per a constatar la situació de complet abandó a què la Conselleria d´Educació ha sotmés durant un bon grapat d´anys tota la xarxa de l´educació pública, no sols quant a les deficiències estructurals que s´hi perpetuen de forma indefinida, sinó també quant a la retallada incessant de recursos humans (baixes que no es cobreixen, reducció o supressió de personal especialitzat com ara logopedes o els mateixos mestres d´anglés).
És en aquest marc educatiu on el senyor conseller té previst implantar el seu flamant pla plurilingüe, amb la dotació econòmica i el personal capacitat corresponents? Més prompte ens sembla una broma de mal gust. L´anglés esdevé només un pretext embolcallat de modernor perquè el castellà desplace el valencià de bona part de les assignatures que fins ara ha vehiculat als centres amb línia en valencià. L´oposició real que se´ns presenta és la de sempre: castellà versus valencià; o dit d´una altra manera: allí on hi havia dos barracons, en deixarem un sol.
Les tècniques i tècnics lingüístics som conscients que una mesura de caire polític que equipara la presència del castellà amb la del valencià en l´ensenyament ens aboca a la desaparició del valencià a llarg termini, per la senzilla raó que la nostra llengua es troba en una clara situació de desavantatge en la distribució dels àmbits d´ús de caràcter formal respecte del castellà en la nostra societat. I és que per a la nostra classe política no ha passat desapercebut que els darrers 25 anys de línies en valencià ens han deixat com a herència l´únic àmbit on la normalització lingüística ha esdevingut real, en gran part gràcies a l´esforç i al voluntarisme que les comunitats educatives i les associacions de pares i mares de l´alumnat hi han hagut d´invertir; tot això en una societat on la màxima responsable de vetlar per la llengua pròpia és la que s´esforça de forma reiterada a invisibilitzar-la en els àmbits prestigiosos.
Plurilingüismes d´aquesta mena, no, gràcies.
Presidenta de la coordinadora de dinamització lingüística del País Valencià
