"La sal.lus infirmorum del barceloní pompeufabrí"

L'excelsa decrepitut de la filologia catalenciana que bamboleja per les aules de la Universitat-Estudi em va quedar mes que evident en el 26e CONGRÉS INTERNACIONAL de LINGÜÍSTICA I FILOLÒGIA ROMANIQUES. VALENCIA 2010. Allí va quedar cantada la seua quasi extincio, en breu, perque tan sols DOS universitats espanyoles inclouen la Romanística en els seus programes d'estudi: Salamanca i Barcelona ; i esta última centrada en estudis medievals que aprofundixen en el treball prioritari dels CLÀSSICS VALENCIANS (s.XV i XVI) i proto-romances medievals del Regne de Valencia . El seu objectiu aci? : continuar arramblant en els nostres autors literaris del Segle d'Or Valencia. Aixina el nacionalcatalanisme podra continuar inventant-se el inexistent “background” d´eixa llengua que mai varen tindre i sempre varen envejar: la desijada LLENGUA VALENCIANA.

Perque resulta que allí, en la Marca Hispanica franc-catalana (s. XII i XIII), com afirmen els millors lingüistes de la Romanistica , només es parlaven DIALECTES PROVENÇALS; aixína ho definia el filolec alema Christian Frederic Díez -Pare de la Romanistica- (“el Provençal s'esten particularment per Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”. Paris.1874.) “Alvernes, gasco, PROVENÇAL , llenguadocia son dialectes romances”) quan inaugurava en 1836 els primers passos de la Lingüística Comparada.

I com afirmava el filolec romanista catala Martí de Riquer en la seua “Historia de la Literatura Catalana”.1964 : “La literatura trobadoresca , en el seu prop sentit , es l´escrita en llengua PROVENÇAL” ..“Els primers poetes catalans de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una llengua romànica ho feren en PROVENÇAL ... “ (segles XII i XIII ) , (p. 21).

I com va proclamar en 1952 el filolec i lingüista catala Antoni Badia Margarit, ex-rector de la Universitat de Barcelona, en la seua “Gramatica Historica Catalana”: “No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot al contrari, era considerat com una varietat dialectal de la LLENGUA PROVENÇAL, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent” ( "Gramàtica Històrica Catalana " . 1952).

Qu´eixos DIALECTES PROVENÇALS del proto-catalaní , en les seues primeres fonts escrites, tingueren poc que vore en la “parla romanç mossarap” del Regne de Valencia, esta reconegut per dotzenes de prestigiosos lingüistes del mon mundial ( llegir en Google : NEOCATALANÍ = DIALECTE BARCELONI.; 29 DEFINICIONS) .

Em ve a la memoria el filolec (ara convers catalencia) Germá Colon en la seua obreta "El Valenciano" (1953) : "es sabido que la lengua de aquellos moros que quedaron en Valencia no era ya el árabe, sino un habla neolatina, y es evidente que ese romance no pudo inmediatamente ser suplantado” ...

Encara que ..... , en realitat, G.Colom no fea mes que reconeixer, en eixa obreta, lo que, des de fa ya quasi deu segles, han proclamat els nostres CLASSICS VALENCIANS i autors genuïns en els seus centenars i millers de cites en prolegs i colofons : “Estic escribint en la meua materna LLENGUA VALENCIANA”(mai catalana) (“Cronologia Historica de la Llengua Valenciana”.T. Puerto.Diputacio de Valencia.2007) .

L'excelsa decrepitut de la romanistica catalenciana, constatada en el 26e Congrés de Romanística, em va quedar revalidada el passat dia 23 (Levante-El Mercantil Valenciano) en el pintoresc articul d'eixe “lleial amador de les glories fabrines”... un tal Herrero i Gomar , sal.lus infirmorum dels pobrets intoxicats pel “dialecte pudent” que tan be va definir el filolec mallorquí Mossen Alcover: «dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no te per a on agafar-lo... un desbarat ferest no sols des del punt de vista lingüístic, sino des del punt de vista polític” = el neocatalaní-dialecte barceloní fabrí ......

El mateix que li vol robar a la nostra historica LLENGUA VALENCIANA el seu indiscutible pedigrí de PRIMOGÈNITA de totes la llengues romaniques.

(*) Catedrática de Lengua Inglesa

Filóloga Anglo-Románica.