Sóc militant del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i vullc un partit arrelat a la nostra terra i la nostra gent. Un partit en identitat pròpia i no sotmés a les decissions unilaterals preses des de Madrid. Un partit que defense els interessos de la CV en tots els fòrums i davant de tots, superant disciplines i complexos polítics miops. I vaig a treballar per això, per fer un PPCV més valencià i valencianista.
Pareix que davant el maltracte financer i inversor rebut per l´Estat, a soles disposem d´una única solució: crear el problema valencià a Madrid. A hores d´ara, el nul pes dels valencians en l´Estat a soles el podrem revertir des de l´aposta neta i clara per la valencianitat de la nostra acció política. Ja l´actual president de les Corts Valencianes, Alejandro Font de Mora, ho va declarar fa unes setmanes: a la Constitució li repugna la infrafinanciació que patim els valencians. A més d´advocar per la urgent reforma, d´una volta per totes, del Senat com a indefugible cambra territorial de l´Estat.
Des d´esta terra hem de liderar de nou discursos i polítiques. Hem de lluitar per defendre la Comunitat Valenciana, tant en Madrid com a la UE. Hem de treballar pel Corredor Mediterrani, pel Pla Hidrològic Nacional, pel finançament just€ fins i tot per la necessària reforma del Títol octau de la Constitució per a consolidar i potenciar l´Estat autonòmic. I per a tot això tenim al millor candidat possible, l´actual president de la Generalitat, Alberto Fabra, junt als líders naturals provincials com Alfonso Rus i Pepe Císcar, o les dirigents del partit Isabel Bonig i María José CatalဠUn PPCV unit, fort i respectat.
Ja porta temps el món cívic i empresarial valencià marcant-nos les directrius bàsiques del que hauría de ser el nostre posicionament polític. Veus com la de Vicente Boluda, Federico Félix o José Vicente González ens reclamen posar-nos de peu i defendre allò just per a tota la Comunitat Valenciana, denunciant el maltractament patit pels pressupostos o les inversions estatals i combatent al ninguneig en el qual alguns s´empenyen en soterrar a esta terra.
La nostra relació en l´Estat no pot passar per la submissió, sinó per l´exigència. Hem de passar del complexe d´inferioritat a l´orgull per la nostra terra reivindicant allò que en justícia ens correspon. I la CV s´ha de convertir en la punta de llança de la defensa de l´autogovern i l´Estat autonòmic... Ja toca plantar-se davant els cenacles del poder polític i mediàtic a la villa y corte€
Malgrat el maltractament injust i perpetu que rebem des del Govern central i el desficaci cíclic del nostre finançament autonòmic irrisori, valencians en peu alcem-nos tots a una veu... Defensa a ultrança d´un nou model de finançament que acabe en la discriminació secular d´este poble; aposta per les inversions en infraestructures productives, educatives i sanitàries, en especial atenció al turisme i l´agricultura; compromís per la regeneració democràtica i pel govern obert i transparent; armonització legislativa i simplificació del nostre sector públic; defensa de totes i cadascuna de les polítiques socials...
L´aposta per la identitat valenciana ha de començar per acceptar, defendre i promoure el nostre Estatut d´Autonomía, el qual és la pedra angular del nostre autogovern. No es podem permetre el luxe d´estar permanentment incidint en la divisió i treballant pel conflicte entre valencians. No podem acceptar el rebuig de les nostres senyes definitòries com a valencians. La nostra terra és diu Comunitat Valenciana, la nostra bandera és la Senyera i la nostra llengua pròpia és la valenciana. Encara i tot al segle XXI pareix que algú no vol enterar-se€ Si és molt senzill, som valencians i parlem valencià. Populars i valencians.
