Com en anteriors moments històrics la qüestió catalana és clau. Mostra d´ això és la presència de termes quasi oblidats, tal és el cas del substantiu «sobirania» i del seu adjectiu «sobiranista». A la praxis diària hom qualifica com sobiranístes a totes les postures que es situen a favor del refèndum a Catalunya, com sinònim de partidaris de la seua independència. Hi ha,doncs, molta confusió interessada i alhora s´estigmatitza les postures favorables del dret a decidir per part dels catalans.
El terme sobirania a tot lo llarg de les història de les idees polítiques ha tingut diferents accepcions. Des de Jean Bodin allà pel mil sis-cents fins el nostres dies es sol entendre com a tal la capacitat de dotar-se de lleis o de governar, el poder d´ elegir part del poble, i, també com la independència d´una nació envers els altres, òbviament estic simplificant, i de segur que qualsevol expert en la matèria ampliaria prou els significats. Tornant de nou a la realitat que ens envolta, hi ha opcions que es defineixen com sobiranistes, com sinònim de partidaris de l´ independència de la seua nació, però, hi ha d´ altra gent que sense ésser-ho també som partidaris de que el problema es resolga mitjançant un referèndum, com hem vist a Canadà o Escòcia.
Per altra banda, ens troben davant d´ un conjunt de gent que es situa en contra de qualsevol possibilitat de que un poble, cas de Catalunya o Euskadi, puga decidir quin tipus de vincle vol tindre amb la resta de l´estat, així, Rajoy, Susana Diaz, Felipe González i molts d´ altres quan sostenen que la sobirania correspon al poble espanyol estan defensant altra sobirania, en altres paraules son tan sobiranistes com Puigdemont, però, de diferent signe. A més a més, aquestos darrers els que diuen que la sobirania corresponem a tots els espanyols no la practiquen, puix les grans decisions les solen resoldre sense consulta popular amb pactes per les altures.
Vista la situació als termes expressats, l´ impàs resulta manifest: una controvèrsia d´ aquest calat no es va a resoldre en tant el sistema polític siga el quer és i els sentiments manen, en resum, en tant el sobiranisme «espanyolista» i el «catalanista»es mantinguin on hi son. En el context de l´ Unió Europea podem doncs interrogar-nos sobre si ens trobem davant una simple qüestió interna o cal alguna fórmula de mediació superior. Aquest és el «problema», en ell rau la causa de fons del bloqueig actual.
