M´he educat en el sistema mètric decimal; a l´escola comptàvem amb grams, metres i litres i les fórmules que usaven els meus pares en el forn també feien servir les mateixes unitats de mesura. Per això, em resultava complicat entendre la quantitat exacta que s´amagava darrere d´expressions com ´un didalet´, ´un polsim´, ´dos ditets´ o ´un pessiguet´.
Les parroquianes del forn no m´han passat mai cap recepta de dolç, elles em passaven ´la mida´ «quantitat convinguda que entra en la composició d'una pasterada, d'una mescla o d'un pastís», i cada mida era diferent. El món de la cuina i, sobretot el món del dolç, és femení. Elles es passaven les mides de mares a filles i no calia molta explicació dels passos perquè era un aprenentatge basat en l´experiència compartida. Però en el meu món, l´aprenentatge estava basat en els llibres i en seguir les instruccions ordenadament, per això em tornava carabassa «fer perdre (o perdre) l'enteniment» intentant desxifrar les quatre notes aïllades que componien la mida de qualsevol pastisset: onzes, mitgetes i gotets que mai no sabies a quants mil·lilitres equivalien. Amb tot, el que de veritat m´astorava, el que em deixava de pasta de moniato «deixar (o quedar-se) paralitzat o sense paraula a causa d'una gran impressió o sorpresa» era quan arribava el moment en què els preguntaves per la quantitat de farina i et responien sempre, invariablement i amb el verb conjugat magníficament en segona: «farina?, la que admeta!»
Si demanaves una miqueta d´explicació, perquè de farina, en pot admetre molta; la resposta encara era més enigmàtica: «això ja ho voràs» o «això va dient-t´ho la pasta». És de veres difícil explicar allò que has aprés per l´observació dels sentits, explicar quina sensació has de notar en les mans quan encara no té prou farina o l´olor que desprén la pasta quan ja està bona per a coure... L´experiència és vivència, parla de temps invertit i de saviesa aconseguida i és personal i intransferible, però podem ajudar a adquirir-la, facilitant la transmissió del saber. Aprofitem els dies festius que s´acosten per viure i compartir mides i maneres de fer; de segur que de retruc trobarem alguna frase feta, un refrany o una cançó oblidada que podrem incorporar al nostre rebost.
Que tingueu, que tinguem, un bon Nadal!