Maximilià Cerdà de Tallada i Sanxo, fill d'una noble nissaga, degué nàixer entre 1560 i 1565 a València o a Xàtiva. Son pare fou el jurisconsult Tomàs Cerdà de Tallada, i ell va ocupar alguns càrrecs polítics. Va ser, també, un dels fundadors de l´Acadèmia dels Nocturns, que es reunia en casa de Bernat Guillem Català de Valleriola. Amb el pseudònim de Temeridad, es conserven textos seus d'aquell cenacle literari, i sembla que a la fi de la seua vida va quedar cec i morí, el 1630.
La seua afecció literària provenia, potser, del pare, el qual donà a la impremta alguns tractats sobre política i un altre que passa per ser un dels primers sobre institucions penitenciàries: Visita de la cárcel y de los presos (València, 1568). Maximilià, però, es va dedicar a la poesia i participà en nombroses justes poètiques del seu temps i arribà a publicar alguns versos -sempre en castellà- en diferents obres.
La seua activitat en les juntes convocades per tal d'expulsar els moriscos el portaren, segurament, a aplegar tota una sèrie de documents -conservats actualment a l´Arxiu de Predicadors de València-, i, entre ells, la seua Relació verdadera, molt en particular, de tot lo que ha passat en la extracció dels moriscos del present regne de València y depopulació de aquell, que fa l´efecte de començar sent una justificació d´alguns documents als que ara mateix hem al·ludim, però que sovint es deixa portar per la narració dels esdeveniments i, fins i tot, ens ofereix anècdotes concretes i particulars que ens remeten més prompte al gènere de les relacions de successos -on en realitat l´hem d´encabir- que a la crònica documentada de majors pretensions historiogràfiques.
Escrita en la llengua del país, tot i que els copistes sembla que han deixat alguns dialectalismes de fora de la ciutat de València, el relat de Cerdà de Tallada és ajustat a la tradició local i té un nivell de prosa culta propi dels homes que estaven en contacte amb la documentació burocràtica antiga i contemporània seua i, per tant, amb presència de formes arcaïtzants, però també amb castellanismes i llatinismes que es consideraven, llavors, un clar símptoma de modernitat.
Editada de fa anys per Josep Lozano, la relació de Cerdà de Tallada és realment singular i paga la pena fer l'esforç de llegir-la, perquè, a banda de fornir-nos de dades sobre aquell desgraciat episodi de la història valenciana, ens mostra de manera molt viva com van ser aquells temps.