Quines coses. M´ha pegat per l´Smart TV i el random de Youtube. Nostàlgia fílmica i serial, serà que tinc. Perquè he estat visualitzant trossos de vídeo com Sensación de vivir o Médico de Familia. Coentor de la bona, en el primer capítol de Brandon i Brenda. Curiós, vore´l ara. La producció d´Emilio Aragón - histriònica, sobreactuada, amb publicitat gens subliminal- també ha sigut graciós rescatar-la. Sovint m´assentava a vore sèries d´estes amb el meus germans. Bo, sobretot véiem sense treva Arale i Bola de Drac.
Però tornant al metge famós: l´estètica argumental dels ´90 ben bé podríem aplicar-nos-la ara -no sols la moda-. Maltractaments, desigualtat, classisme... Precisament, ha sigut la setmana internacional de la família, també la d´anar en contra de l´homofòbia, la transfòbia y la bifòbia. Mai s´incideix prou en què cal respectar que hi ha més tipus de persones, grups i clans que manar a fer. Tot i això, no m´agrada quan s´aprofiten temes delicats per a promoure el propi interès.
«La familia, la que cada uno debe formar, es el pilar más importante de nuestra sociedad, el principal apoyo emocional, social y económico. Sois y seréis siempre una prioridad para el Gobierno». Ha tuitat Dolors Montserrat. De veres? Costa no desconfiar, amb tanta incoherència i pinkwashing d´uns i altres, d´ací i d´allà. No ho dic jo, ho diu l´actualitat. Parla per sí sola: no només de bones intencions i màrqueting es manté la família de famílies. Perquè al remat, això som. Tots venim nuets i acabarem en el mateix clot. Però no escarmentem. Vots i bots. Almenys, també existix la família que triem. Per cert, diuen que els bebès elegim els pares abans de nàixer. Serà..? Costa d´acceptar quan llegim barrabassades. Com la d´un matrimoni estatunidenc amb 10 fills que han sigut descoberts torturant-los sàdicament a la seua pròpia llar. L´entorn familiar ha de ser un espai afectuós i segur per al desenvolupament. I després, gent buscant tindre nanos per estimar-los i cuidar-los i no ho assolixen.
En fi. Ja no renyim tant pel comandament perquè la diversitat consumista es divideix en dispositius. Mentrestant, altres baralles hauríem de mirar. Pim, pam. Big bang. Theory? Estels, gens, sang. Constel·lacions, ascendents, descendents, sistemes, i l´espai sideral. Tan obert, allà dalt... i baix-com deia Carl Sagan- matant-se per la fracció d´un punt. O és més complicat? Potser. Però quina merda punjada en un pal, la Terra, de lluny. Henry Miller deia: «fins que no acceptem el fet que la vida mateixa es funda en el misteri, no aprendrem res». Apropant, volent... creixem.