No passa res

Milers de milions defraudats a Andalusia amb la seua presidenta, Susana Díaz, mirant cap a un altre costat i no passa res. Un President de la Diputació, Jorge Rodríguez, que es veu forçat a dimitir després d'una aparatosa detenció però que continua mantenint la seua acta de regidor al no ser-li exigida per un PSOE-PSPV que encara es planteja presentar-ho com a cartell electoral a Ontinyent, i no passa res. El Tinent Alcalde i Regidor de Festes de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, també imputat sense que se li exigisca cap responsabilitat, igual que algú mes del Consistori.... I així podríem continuar relatant una llarga llista d'incoherències amb allò que s'ha exigit als altres i l'autoexigència que alguns polítics es practiquen, exigint a l'adversari polític, i des de l'oposició, una exemplaritat després no practicada des del Govern.

Una excepcional política com Rita Barberá, a la que han sigut incapaços de complimentar com sí que han fet amb altres personalitats del món polític local que també ens han deixat fa ben poc i que va morir injuriada i insultada per una presunta investigació que haguera acabat en el baül dels records com totes les que van emprendre contra ella. S'acorden del Rita Leaks, infausta campanya de desprestigi amb què va ser esperonada fins a la sacietat?.

I quan dic insultada, només cal tirar una mirada a l'hemeroteca per a veure l'encrueliment que els Governs del Botànic i de la Nàu, a més d'altres partits de l'oposició (Cs) van tindre amb la que va ser qualificada com "alcaldesa d'España" durant dècades. Tot un símbol del municipalisme que calia derrocar a tota costa, destruir el mite que la seua figura ha representat i continua representant hui per a la immensa majoria de valencians.

Mai en la història recent s'havia donat un cas de tanta quimera i persecució política-partidària. Persecució a tot un símbol que havia entregat la seua vida al servici del be comú i aconseguit uns immillorables índexs de satisfacció i coneixement ciutadans. Perquè després de quasi un quart de segle continuat en el poder municipal de València, l'única forma de posar de forma abrupta fi al mateix, era una operació de vergonyant propaganda política que permetera no sumar vots per a substituir el polític sinó, com és de gust de l'esquerra, destruir la persona. I en eixa operació orquestrada des de l'esquerra més radical, tot vàlua amb tal d'arrivar al poder.

L'esquerra és l'única capaç de vendre com a exemplaritat el que és una venjança política amb acarnissament. Si no que se'l diguen al Ministre Marlaska que ha cessat a dos alts càrrecs de la policia amb unes setmanes de diferència per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió. Ú a través de la seua presència en un llibre presentat per la Fundació de la Policia, a qui va ser invitat el seu exdirector general, Juan Cotino. Un altre, en Navarra per exercir el seu lliure expressió en les xarxes socials. Idéntic que algú conseller del Govern valencià que entre els seus "likes" en twitter abunden moltes flametes del colpisme institucional antidemocràtic pancatalanista . Això sí, per a eixa lliure expressió, faltava més, no té exigència de cap responsabilitat.

Sectarisme, odi, revanchisme... que més es pot dir!.

A alguns exdirigents valencians els van aplicar i apliquen unes línies roges que ells mateixos incomplixen quan ja estan instal·lats en la poltrona. Alguns coneixem a les dites personalitats, qüestionades de forma interessada, com Rita Barberá, Paco Camps i molts altres, que han patit i patixen encara hui la hipocresia d'una esquerra de saló que no pot suportar que tingueren el suport del valencians tan ampliament i per tant de temps.

I, per si no fóra poc, tenim un President de la Nació, Pedro Sánchez, presoner d'altres presos i escapats de la justícia, que supedita l'interés de tots els espanyols per aconseguir més minuts de mandat. Ara, delegant en els seus aliats una negociació pressupostària que transita en presons i luxoses mansions al exili. Capaç d'esmenar el propòsit amb què es va alçar amb la magistratura que no era sinó convocar eleccions de forma immediata.

I, novament, no passa res.