Recentment s'han publicat les anotacions autògrafes de sor Isabel de Villena al Llibre dels censals del monestir de la Trinitat de València, amb una introducció de Josepa Cortés, M. Luz Mandingorra i Vicent Pons, professors de ciències i tècniques historiogràfiques de la Univesitat de València. El llibre, prologat per l'acadèmic Albert Hauf, ha estat tret a la llum per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i rescata, així, els textos que que se'ns han conservat, de mà de l'abadesa valenciana més famosa del tots els temps. El llibre, que es troba integrat per aquesta edició i l'estudi ja esmentat, conté, a més, una reproducció fotogràfica dels documentts transcrits. I, fins i tot, s'hi adjunta la versió en CD-Rom -una tecnologia una mica obsoleta, ara que els ordinadors ja no porten, en molts casos, disqueteres apropiades.
En qualsevol cas, el volum confeccionat per Cortés, Mandingorra i Pons presenta un interés inqüestionable, atés que posa a l'abast de la comunitat investigadora els escrits que sabem de cert que foren de mà d'Isabel de Villena. Com és ben sabut, la seua coneguda Vita Christi sembla que va restar inacabada i la va enllestir del tot sor Aldonça de Monsoriu, si no va intervenir cap altre. De manera que a través de la comparança entre els textos autògrafs i la llengua de l'edició primera (1497) de la Vida de Jesucrist elaborada per la monja, podrem acostar-nos més encara als usos lingüístics de l'abadessa i de la València del XV.
L'obra fa un breu acostament al monestir de la Trinitat, conté una breu semblança de la monja escriptora, s'endinsa en les vicissituds de l'arxiu del monestir i passa, de seguida, a fer una anàlisi del Llibre de censals que és el que s'edita tot seguit. Més extens és l'apartat destinat a l'escriptura de sor Isabel, on es fan interessants reflexions sobre la manera en què una dona de religió, administradora de les rendes i els béns del convent, es mira la ferramenta intel·lectual que és l'escriptura. Una escriptura que és ben útil per a saber distribuir els ingressos i ser conscient de les despeses, entre altres coses. Però, també, és una manera de deixar constància per escrit del que es va fent i, a la fi, convertir en memòria per al futur el dia a dia del convent.
Un bon treball, doncs, aquest que han fet Cortés, Mandingorra i Pons, i que ha editat l'AVL.