La primavera es revela com a equinocci vociferant des d'una posició sedent o hiperactiva, previ a l'entrada dels interessos generals i dels teus al quiròfan social per sobredosi mediàtica i fakenewer. Fires de les necessitats, o de les il·lusions, les vanitats, i la convivència de veritats i mentides elaborades o improvisades. La bromera de les xarxes socials i les liquidacions d'estocs ideològics, amb sinceritat estupefaent, càndida estupidesa, o sentimentalisme transversal.
Parlem d'ahir i de demà. Ahir, dimecres, era el dia en què es commemorava el primer assaig hispànic de la telegrafia sense fils -en Sevilla, on succeí la més recent ensulsiada cívica, en una mena d'avançament de la Setmana Santa política. I també l'eixida del Titanic des del port de Southampton -mentre la tragicomèdia sepulcral del Brexit arriba a un fracàs triomfal. I també la fundació del Partit Revolucionari de Cuba, fonament de la seua independència -per part de José Martí, que era fill del Grau de València. I el centenari de l'assassinat d'Emiliano Zapata -i Mèxic diu intentar alguna opció racional per la catàstrofe de Veneçuela. I era el Dia Internacional de l'Investigador Científic -que caldria rebatejar de la «Investigació científica», per les dificultats d'accés de les dones al camí de la ciència teòrica i aplicada, i perquè és l'assumpte on se la juga la joventut, o siga, la societat i el món.
I demà s'animen ja les fires de les necessitats, al poble, país, estat, continent. Demà de nit, el progressista més templat alçarà la veu i els gests del seu diàleg persistent al Palau de la Festa de la ciutat que des de fa uns dies té per nom Castelló de la Plana, i diumenge que ve, la república de les lletres d'Escola Valenciana representarà a la mateixa ciutat la Festa per la Llengua.
És així tot, des de demà. Per la meua part, havent observat les quatre o cinc ofertes físicosocials més abundants i insistides, et faig avinent que aconselle sense reserves la gent que menys gasta en decibels insultants. En concret, aplicant la regla a les meues circumstàncies, la candidata més templada (ciutat), el més alt (país), el més templat (estat), i el més gentleman (continent).
Casualment -i no és la primera vegada-, la saviesa i la bellesa de les quatre personalitats al·ludides venen a coincidir amb propostes polítiques de liberté, egalité, fraternité. No digues ara, ni el 28 d'abril ni el 26 de maig, que no saps reconéixer l'opció ideal o real menys perillosa, analfabeta, desbaratada o catastròfica. O que has oblidat que -en la vida com a glòria, enigma o cambalache-, tota acció que tu no faces, que no fem, serà feta contra tu, contra nosaltres.