Despús ahir, quan escrivia la columna, era el dia de Sant Jordi, patró de l'Aragó, patró de Catalunya, i especialment patró d'Alcoi, on cada lletra meua era coetània del llançament esplèndid de pètals de rosa -blancs i rojos- al pas de sant Jordiet pel carrer de sant Llorenç: i ara, que ho estàs llegint, s'hi hauran consumit ja tots els granissats de somriure alcoià.
I parlant de roses i de llegir, mentre a l'Aragó devien cantar jotes, flors i llibres compareixien a l'excusa universal del soterrar de Cervantes, convertida en la Festa del Llibre, que a Barcelona triomfa des del 1926 per acció del llibreter emigrant valencià Vicent Clavel. Enguany no sobra de subratllar que Alfons XIII la decretà Fiesta del Libro Español, i que ja el 1995, la UNESCO la promogué com a Dia Internacional del Llibre. Em ve al cap, entre l'anecdotari, que el dia va ser també ocasió del naixement de Vladímir Nabokov i de la mort de Josep Pla, per si a algú se li ocorre no confondre la literatura amb banalitats proliferades.
Passant de despús ahir a hui, i de roses a clavells, i de literatura a la ràdio, en la mitjanit del 24 al 25 d'abril del 1974, un jove radiofonista va estar a punt de malmetre la Revoluçao dos cravos de Portugal: el locutor de guàrdia en Radio Renascença, després de sonar-hi E depois do adeus, es va posar a llegir anuncis comercials, fins que, després d'un minut terrible, van aconseguir de fer-lo callar, i va sonar la veu de Zeca Afonso cantant Grandola vila morena, senyal perquè les tropes revolucionàries isqueren als carrers.
I els valencians? En la vesprada de tal dia com aquell i hui del 1707, s'havia produït aquella batalla decisiva per a la història valenciana, en què començà a dir-se i patir-se que «quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança»; i passant per moltes derrotes i poques victòries, fins a l'actualitat. En fa la millor evocació sonora des del 1979 la cantata del disc Quan el mal ve d'Almansa, d'Al Tall, mes manca encara un llibre -i quasi tota memòria i anàlisi- d'aquella vesprada d'Europa.
Passats els dos dies d'abril, hauria de ser ben estrany que, més que les obres de Cervantes, Pla o Nabokov, o la cantata d'Al Tall, pervisquen ara les d'aquell despistat locutor, l'autor d' El alquimista, interferit com tants altres per les divagacions i la inconsistència, consumides cada dia per milions d'insensats i incauts.
Tanmateix, tu, segurament entre derrotes però artista de la lectura, supervivent manifestant maulet i no botifler de tot l'any, anima't diumenge que ve, encara no marcides les roses d'ara, i obrint-se una pàgina nova. O no.