Segons la wiquipèdia el sexting és «la unió de les paraules angleses sex i texting». Es refereix a continguts de caràcter sexual, compartits mitjançant el telèfon mòbil. Ho solen practicar els joves i el moment més habitual, és després de l'acte sexual. És diferent de l'enviament de vídeos pornogràfics»1. Aquesta pràctica que sembla de joves, també hem comprovat que la pràctica gent ja no tan jove. El cas de la treballadora de IVECO que es va suïcidar en comprovar que un ex nuvi l’havia gravat i havia difós aquestes imatges de contingut sexual, ha fet saltar les alarmes d’un problema més greu del que sembla. Aquest comportament masclista com a forma de venjança cap a la dona que ja no vol continuar amb una relació, no deixa de ser una forma de violència masclista i, per tant la víctima del cas IVECO deuria de ser considerada com a tal, com a víctima de violència de gènere. Com a societat no podem ni devem amagar el cap baix l’ala davant de casos com aquest i com els van a seguir eixint, perquè aquest cas només és la punta de llança de què està ocórreguen.
El patriarcat, un cop més marca el seu territori i marca les seues regles. I per a fer mal a qui no vol continuar amb la relació, la «marca» de nou com a una propietat i sobre la que tothom pot opinar per mostrar-se a la intimitat. L'exposa davant la societat a una crítica ferotge que pot deixar-la ferida de per vida, com el cas de la treballadora que es va suïcidar. Després l’assassí acudirà com si res als minuts de silenci que és convoquen per la seua mort, però el mal ja està fet.
I aquest comportament l’estan patint moltes dones joves i no tan joves sense que és prenguen mesures contundents contra els agressors i sense que tampoc tinga consideració de violència masclista i que, per tant, es puga actuar jurídicament com cal.
El pitjor del tema és que encara és pot caure en la trampa de considerar una «fresca» a la dona que torna a ser re victimitzada socialment al considerar que el seu comportament és «indecent i impúdic» i fins i tot justificant a l'agressor que és qui ha fet la gravació de les imatges. Perquè no podem perdre de vista que la dona fa ús de la seua llibertat al mantindre relacions sexuals amb qui vulga i que és qui fa la gravació el que actua de mala fe al publicar-les. La llibertat de mantindre relacions íntimes amb qui cadascú desitge és una llibertat inalienable de les persones, de totes les persones, així com la seua intimitat i qui vulnera aquestes llibertats comet el que, almenys per a mi, és un delicte que ha de tindre conseqüències.
Si la víctima de IVECO, era una dona ja en edat adulta i no ho va poder suportar, imaginem-nos com ho estaran passant les nostres dones joves i immadures quan veuen la seua intimitat exposada per aquells que van dir que les estimaven o que les desitjaven. La por al rebuig i a la crítica social es fa palesa i, potser, no saben com buscar ajuda. De nou la hipocresia social les jutja i les culpa d’exercir la seua llibertat, mentre l’agressor continua fent de les seues.
Les víctimes sempre seran víctimes per molt que socialment se les vulga condemnar per fer ús de les seues llibertats. I els agressors són els que fan un ús indegut dels dispossitius vulnerant la intimitat i la llibertat de la parella. I això, com a mínim se’n diu abús. I és el que tradicionalment ha fet i fa encara el patriarcat quan vol imposar el seu poder a les dones. Anem a permetre-li que ho continue fent amb les nostres joves? Anem a condemnar-les de nou justificant als agressors? Jo almenys no ho vaig a fer.
