Les darreres eleccions li han eixit a Sánchez com un tir per la culata. L’auguri electoral de Tezanos que li atorgava al PSOE fins a 150 poltrones al Congrés ha estat un fracàs estrepitós. El seu guru, Iván Redondo, l’ha clavada ben fonda. Si l’acomiaden pel seu monstruós error de càlcul comés, no resultaria improbable que acabara treballant per a Vox; no de bades els seus antecedents com a assessor del xenòfob batlle de Badalona, Albiol, ho faria versemblant.

Els 35 escons aconseguits per Unides Podem demostren que malgrat tindre-ho tot en contra i nadar a contracorrent -la banca, la premsa i els poders fàctics- ha pogut resistir, que la seua base comença a ser incombustible i que si la seua organització territorial es consolida, el seu vot només pot anar a l’alça. El nombre d’escons obtingut és important, ja que seguiran tenint la capacitat d’exigir un Referèndum en cas de plantejar-se una modificació de la Constitució o presentar una Moció de Censura. A més, serveixen per a què Sánchez claudique davant una negociació.

La quasi desaparició de Cs i la pujada de Vox, producte d’una transfusió desitjada i impulsada per molts mitjans com a resposta autoritària contra el catalanisme sobiranista creixent, podria ser letal per al futur. En el fons se semblen molt tots dos partits en aquelles coses fonamentals: liberalisme en economia, privatitzacions dels serveis públics, espanyolisme ranci anticatalanista, etc. Tot i que Vox supera l’autoritarisme de Cs i s’aproxima al nou feixisme quan apel·la al nacionalcatolicisme, al masclisme, a la prohibició de partits polítics, a l’estigmatització de les persones homosexuals o a la persecució d’immigrants. Per això, Sánchez ha d’evitar un pacte amb el PP per tal de no seguir alimentant la bèstia feixista dirigida per Abascal, tant si governa amb el vistiplau de Casado o amb una hipotètica repetició d’eleccions i, a més, per a evitar que Unides Podem quede com a líder de l’oposició.

L’augment dels vots i dels escons independentistes al País Basc, Catalunya i Galícia són una fita molt important en la història recent. Els 36 diputats que hi han obtingut confirmen que la defensa del dret a l’autodeterminació serà una proposta reforçada en el proper parlament. La injusta sentència contra l’independentisme català, en comptes de frenar-lo, està creant una consciència més ampla, més decidida a la realització d’una mobilització permanent cada vegada més horitzontal, més constant i més persistent. El tsunami democràtic ho està demostrant de manera fefaent.

Comptat i debatut, si Sánchez no volia brou, doncs en tindrà quatre tasses si no tira endavant un govern de coalició com cal. L’alternativa per l’esquerra implica que Sánchez torne a la casella de sortida del laberint en què s’havia ficat, recular a les posicions que defensaven una coalició de bo i de veres amb Unides Podem i la defensa de la plurinacionalitat. Si abans no podia dormir pensant en Pablo Iglesias, ara té molts altres factors que podrien crear-li un insomni permanent. És per això que el millor medicament per a evitar-lo és precisament tornar a posicions d’esquerres que comencen a superar el postfranquisme imperant.